Un bon grapat de germans maristes vinguts de tot Espanya i d’Europa, amb força nombre de laics i de familiars dels pobles veïns que van acollir a casa seva els germans i els estudiants que van haver de fugir del Monestir el 1936 quan va ser incautat pels revolucionaris, ens vam aplegar el divendres 11 d’octubre al Convent per a celebrar la memòria dels nostres màrtirs. En total, 66 germans maristes i dos laics que van morir per la seva condició de religiosos “in odium fidei”. D’entre ells, quatre van morir al mateix convent… tres eren a la infermeria; l’altre, el germà Aquil·lí (Baldomer Baró Riera), fill de Tiurana, era el sots-mestre de novicis. Tots 4 van ser duts a uns frontons que hi ha a l’entrada de la casa i van ser afusellats, mentre perdonaven i donaven gràcies als botxins. Un altre, el germà Crisanto, encarregat dels seminaristes, va morir amb fama immediata de santedat al Mas del Pastor (Tartareu).
Els actes van començar a les 4 de la tarda a l’església del monestir i en presència del Consell General Marista en ple, amb la presentació del llibre “El coratge de la fe“, a càrrec del seu autor, el germà Lluís Serra i Llansana. El germà Emili Turú, Superior General, va cloure l’acte tot dient que el llibre ens porta a no restar indiferents i que ens interpel·len les vides dels màrtirs i no només les seves morts glorioses.
Després, els autobusos ens van traslladar al Mas del Pastor (Tartareu) on es va fer un senzill, però molt emotiu acte en memòria del germà Crisanto, on una creu ens recorda que el germà va morir per salvar els seus estimats seminaristes. La senyora Angelina Amorós va llegir unes curtes línies que van humitejar els ulls de molts dels presents… Ella va ser la darrera persona que va veure en vida el germà que, tot acaronant-li la cara, es va acomiadar d’ella amb un “fins al cel”. Tenia 6 anyets… però la memòria perdura fins al dia d’avui.
A continuació, novament cap al Monestir per celebrar una Eucaristia d’Acció de Gràcies, dividida en tres parts.
1) La primera, als frontons, s’hi va celebrar la litúrgia de la paraula. Es va llegir el relat de la mort dels “quatre màrtirs dels frontons”. Al fons, la paret on encara s’hi veuen els forats de les bales. Van presidir la cerimònia els Vicaris Generals de les diòcesis de Lleida i d’Urgell: mossens Ramon Prat i Ignasi Navarri, ambdós antics alumnes maristes.
2) Després, en processó cap al cementiri, precedits per una creu martirial de fusta amb les fotografies de quatre germans: El germà Guzmán, superior de la comunitat màrtir de Málaga, un home molt proper als obrers d’aquella ciutat, que els ajudà molt. El més jove (germà José Teófilo) de 19 anys, de la comunitat de Vic. Un laic (Sr. Julián Aguilar) que va voler unir la seva sort a la sort de la comunitat marista on treballava, Chinchón (Madrid). I un germà francès de la comunitat de Toledo, (germà Jean-Marie, 63 anys, el de més edat dels màrtirs) que, iniciats els tràmits pel cònsol de França per a repatriar-lo, va dir que ell havia viscut amb els germans i amb ells volia morir. Al cementiri es va fer la pregària dels fidels i, a continuació,
3) en processó cap a l’Església, plena de gom a gom amb més de tres-centes persones. El germà Emili, Superior General ens va dir que si es volgués resumir la vida d’aquests germans màrtirs, la paraula seria “fidelitat”. També va manifestar els seu agraïment als presents dels pobles veïns que, aleshores, ara i sempre, han tingut una estreta relació amb els germans, com si fossin una sola família. Els germans Consellers Generals van entregar a tothom una petita creu, que simbolitzava la fe, la vida martirial dels germans i també la missió dels maristes puix que era un obsequi fet per joves d’una obra social que tenim els maristes a Alcantarilla (Múrcia). Es van encensar els sepulcres dels màrtirs i, finalment vam tenir un sopar de germanor que va cloure l’acte d’una manera ben bonica, íntima, emotiva i brillant.
L’endemà, dissabte, de bon matí va tenir lloc un Rosari de l’Aurora fins al Puig de la Mare de Déu on es van cloure els actes de Les Avellanes amb una acció de gràcies a Maria, patrona de l’Institut Marista amb els tradicionals cants maristes “Te acuerdas, Madre. A tus pies, cuántas veces recé la Salve”, “Gracias te doy, oh Madre por la vocación recibida” i amb una solemne Salve.
