El divendres dia 18 d’abril es van celebrar a tot el Bisbat d’Urgell les pregàries del Via Crucis i les Processons allà on és tradició, amb bon aforament de fidels, però són sobretot les Accions litúrgiques de la Passió del Senyor, a la tarda prop de l’hora en què Jesucrist morí a la Creu, les que centren la pregària de l’Església en aquest dia sant del Tridu Pasqual.
L’acció litúrgica o Celebració de la Passió del Senyor, sense ser una Eucaristia, acaba amb la recepció de la sagrada Comunió, però el seu centre és la lectura de la Passió segons Sant Joan, i la pregària universal perquè la gràcia de la mort redemptora de Crist arribi a tothom i a tot arreu. Comença amb un corprenedor silenci i acaba també amb silenci. És llegida la Paraula de Déu amb abundància (el profeta Isaïes, la Carta als cristians Hebreus i l’Evangeli de Joan) i després de l’Oració universal, s’aclama i adora la Creu redemptora de Crist, que sempre continua “atraient tothom cap a Ell”.
L’Arquebisbe d’Urgell va presidir el Via Crucis de l’església de Sta. Magdalena de La Seu d’Urgell, presidí la pregària de l’Ofici de Lectura i Laudes a la Catedral, i a la tarda presidí la Celebració de la Passió i al vespre, com ja és tradició, participà a la Processó rere el pas principal del Crist de la Sang, pels carrers de La Seu, en la tradicional processó que té els seus orígens el 1603, essent una de les més antigues de tot Catalunya i famosa per la sobrietat, el silenci dels participants, fora dels tambors i trompetes que acompanyen els passos.
A l’homilia de la celebració de la tarda, en la passió del Senyor, l’Arquebisbe Vives se centrà en el “deixar-se atreure pel Crucificat”, que és la nostra salvació, i alhora suggerí que, seguint el que diuen les Escriptures, calia “mirar el qui van traspassar”. D’entrada és sofrença, repel·leix, perquè la creu és un instrument terrible, de gran sofriment. Però si posem amor on n’hi ha en traurem amor, com afirma St. Joan de la Creu. La Creu fou transformada per Jesús en el cim del seu amor, el cim de la seva acció i de la seva revelació. Mort i Resurrecció són el misteri pasqual, centre i fonament de la salvació i de tota la vida cristiana.
Féu notar la grandesa i autoritat del Crist que mostra Sant Joan a la seva passió, el qual pren damunt seu els nostres pecta si males vides, per alliberar-nos. Ell pagà per nosaltres el preu de la redempció. Ara ens cal vèncer l’home vell, que tant costa; acollir l’amor més gran que neix i es mostra a la Creu; oferir-se amb Ell, quan no sabem de què valen les nostres petites obres, i la nostra mísera vida; i des de la Creu, donar sentit a les nostres existències. I finalment animà a portar a Crist els dolors de tots els crucificats de la terra, vindicant-los; i recordà el darrer màrtir del Senyor, el sacerdot jesuïta Frans van der Lugt, assassinat a Homs (Síria) el proppassat dia 7 d’abril. Que donà testimoni de l’amor a Síria, i a la reconciliació entre cristians i musulmans, i que no volgué marxar de la guerra quan en tingué l’oportunitat. Ell i tants que donen avui la vida per Crist, cal tenir-los presents i que ens donin coratge a nosaltres en les nostres lluites contra el pecat i el mal. I recordà la situació dels cristians d’Orient, animant a ser generosos en la col·lecta d’aquest dia pels Sant Llocs de la Terra Santa.
