Segons la tradició ja consolidada a la ciutat de Balaguer en els últims sis anys, el dia 11 d’agost celebrem la Missa de la solemnitat de Santa Clara d’Assís, i la representació del trànsit o dormició de la Santa. La Missa enguany va ser presidida per P. Ramon Domènech Castells, ofm, que en una entranyable homilia va destacar “la pregària d’intercessió i testimoni de fraternitat” que compromet la comunitat, així com el deure de “custodiar el Sant Crist que és el do més preuat d’aquesta ciutat i comarca”. Va acabar amb aquestes paraules: “Sigueu el jardí d’aquest Santuari, on Jesús s’hi senti còmode, on Francesc s’hi senti Germà i on Clara en sigui la Mare”.
Concelebraren Mn. Joan Pujol, Mn. Pau Vidal i Mn. Joan Mora, i els acompanyaven sis frares franciscans: P. Mariano, guardià de Lleida, P Gerardo, P. Jordi, P. Antoni, Fra Amable. La música a càrrec de l’organista P. Agustí Boadas que va interpretar selectes peces de Mozart, i de la monja franciscana Sor Mª. Clara del Santíssim Sagrament (s. XVIII).
La representació de la Dormició de Santa Clara, semblant a un aute sacramental en el seu gènere, va superar la d’anys anteriors amb noves escenes de gran bellesa. El guió creat pel P. Gerardo Sarapura, frare franciscà artista, desenvolupa en diverses escenes el goig de la fraternitat al voltant de Clara, la malaltia, la visió del Rei de la Glòria i la visió de la Reina acompanyada per un seguici de verges.
El missatge de la representació és la bellesa d’una mort santa, la “mort com un bes”. Va ser la mística jueva la primera que va parlar de la mort de Moisès com del petó de Déu que es va emportar el seu esperit. A la primera hora franciscana aquesta idea va ser molt present i es va parlar del morir de Clara com del petó de la Reina de les Verges que se la va emportar. I ella, la Dama Pobra, va sortir dansant a l’encontre de l’Espòs.
La segona part de la representació va anar a càrrec de les germanes de la comunitat de Balaguer en tres gestos que van causar l’emoció i l’aplaudiment dels assistents. El primer va ser continuar la dansa de Clara cobrint la seva icona amb pètals de flors; el segon, llançar sobre els assistents la llum de Clara; i el tercer impartir totes juntes, acompanyades pels frares, la Benedicció de Santa Clara.
Amb aquesta festa ¿es va tancar la celebració del VIIIè. Centenari de l’inici de l’Orde de Santa Clara? Es tanca, o bé s’inicia el veritable centenari? Voldríem que res no acabés. Voldríem que fos el veritable inici en nosaltres. Avui hem nascut amb un gest de Clara que es va despullar dels seus béns, del seu rang i de les seves gales.
Avui hem nascut amb un gest visible de consagració, de Clara, en l’Església Santa.
Avui hem nascut amb un gest de dona que tonsura el seu cap per proclamar-se, sense dissimulació i amb fermesa, verge cristiana, esposa de Crist.
Avui hem nascut, quan Clara “va sortir del segle”, com es deia en el seu temps, per portar una vida diferent en un lloc retirat. Una vida dedicada a la lloança divina, a la intercessió solidària pels germans, amb pobresa i santa unitat.
De debò, res no s’ha acabat, tot comença avui. Al convent del Sant Crist i Santa Clara de Balaguer, les Clarisses volem continuar i actualitzar els gestos profètics de Clara d’Assís. Nosaltres, amb les nostres germanes sembrades a l’ample de la geografia de Catalunya, d’Espanya i del món sencer, volem secundar la paraula de la Dama Pobra: “Si guardem aquesta forma de vida deixarem als altres un noble exemple i assolirem l’eterna benaurança” (del Testament). Assolirem… la joia de morir “del bes puríssim de la Santa Verge”.