Càritas Catalunya, 9 de juliol de 2024. Aquest matí, a la seu de Càritas Diocesana d’Urgell, ha tingut lloc la roda de premsa de presentació de la Memòria 2023 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. En aquesta han participat: Mn. Josep M. Mauri, vicari general del Bisbat d’Urgell, en representació de l’arquebisbe Mons. Joan-Enric Vives; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Josep Casanova, vicepresident de Càritas Catalunya i director de Càritas Diocesana d’Urgell; i Marta Fortuny, coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya i vicedirectora de Càritas Diocesana d’Urgell.
Mn. Josep M. Mauri ha obert l’acte traslladant una salutació cordial de l’arquebisbe Vives i ha comentat que Càritas és un referent per a la nostra societat. Hi és present perquè és Església, és l’Església incansable que ajuda els més vulnerables. El vicari general del Bisbat d’Urgell ha comentat que, “a través de la Memòria de Càritas Catalunya 2023 ens podem fer una idea de la gran feina que fem, gens fàcil però agraïda. Amb aquest acurat document volem retre comptes davant els nostres col·laboradors, les administracions públiques i altres agents socials, i, en definitiva, davant el conjunt de la ciutadania de Catalunya”. Per a mossèn Mauri, “tot i que algunes dades macroeconòmiques positives ens poden fer pensar que hem superat les dues darreres crisis (la sanitària i l’econòmica), ens hem de preguntar si ja som al final del túnel, si ja albirem la sortida, la llum. Potser aquestes dades són un miratge que reflecteixen una millora només per a una part de la societat, ja que més de dos milions de persones a Catalunya continuen vivint pràcticament en situació d’exclusió social.” Finalment, mossèn Mauri ha fet èmfasi en què, “davant d’aquest panorama, hi ha visions pessimistes i, fins i tot, apocalíptiques, però per als cristians és ara quan més hem de viure amb esperança. És més, estem cridats a ser portadors de l’esperança”.
Tot seguit, Josep Casanova, vicepresident de Càritas Catalunya i director de Càritas Diocesana d’Urgell que, seguint les idees exposades per Mn. Josep M. Mauri, ha manifestat que “aquest no és el futur que volem ni imaginem per al prop d’un quart de milió de persones a les quals Càritas ajuda arreu de Catalunya. A més, hi ha corrents ideològics que pensen que «el mercat tot ho resoldrà», cosa que nega les evidències reals dels empobrits.” Segons Josep Casanova, “en aquest darrer any 2023 hem fet molt d’èmfasi en la inserció sociolaboral, fent una aposta clara per l’economia social. Així, des del Programa d’Inserció Sociolaboral s’han portat a terme 187 projectes per a la inserció sociolaboral i l’economia social, amb més de 12.740 participants i una inversió de 6,7 milions d’euros”. D’altra banda, Casanova ha explicat que Càritas a Catalunya disposa de deu empreses d’inserció sociolaboral (EIS) que han donat feina, el 2023, a 1.217 persones, amb un volum de gestió de 42,8 milions d’euros. Una d’aquestes deu empreses és precisament el Grup Grapats de Càritas Diocesana d’Urgell.
A continuació, ha pres la paraula Marta Fortuny, coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya, que ha contextualitzat l’actuació de Càritas al territori català. Per a Marta Fortuny “l’any 2023 s’ha caracteritzat per una desigualtat persistent, greus problemes d’accés a l’habitatge, una elevada precarietat laboral i la transmissió intergeneracional de la pobresa, que afecta especialment els infants en llars vulnerables”. En aquest context de necessitats creixents, les 10 Càritas diocesanes amb seu a Catalunya han acompanyat 99.535 llars on viuen 245.665 persones, una xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior (-1 %). Pràcticament la totalitat de les llars ateses (94 %) es troben en situació de pobresa relativa, i el 79 % en situació de pobresa greu. En més de la meitat d’aquestes llars (54 %) hi ha infants i adolescents, i un 17 % del total de llars no tenen cap ingrés.
Les dades de Càritas Catalunya mostren que la pobresa continua tenint rostre de dona i, cada cop més, d’infants. Segons Fortuny, “més de la meitat de les persones ateses són adultes (58 %), el 18 % són infants i adolescents, el 16 % són joves de 18 a 29 anys i el 8 % són persones de 65 anys o més. També es van dibuixant una pobresa i una exclusió amb un rostre cada cop més jove”. Refermant les idees exposades per Josep Casanova, la coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya, ha comentat amb preocupació que “el 50 % de les llars ateses no viuen en habitatges dignes, incloent-hi el relloguer d’habitacions (21 %), amb un augment de tres punts percentuals”, fet aquest que es veu agreujat perquè “el 46 % de les persones ateses es troba en situació d’atur, cosa que reflecteix l’estreta relació entre atur i exclusió social. El 22 % de les persones ateses tenen una feina precària que no els permet cobrir les necessitats bàsiques”. La parcialitat involuntària, l’elevada temporalitat i les condicions abusives de treballar sense contracte són les principals fonts de precarietat laboral, i afecten especialment les dones, els joves i les persones en situació administrativa irregular, ha conclòs Marta Fortuny. “El futur és incert i preocupant” – ha expressat Fortuny – sobretot perquè “tenim un escut social que no protegeix, tal com ho demostra el fet que de les persones ateses per Càritas a Catalunya només el 9,8 % són perceptors o bé de l’Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania”.
Finalment, Francesc Roig, president de Càritas Catalunya ha fet èmfasi en què a Càritas ens preocupen tot un seguit de drets conculcats: el dret a la bona administració i a la protecció social; l’accés i el manteniment de l’habitatge digne; la dignificació de les persones sense llar i en situació d’exclusió residencial; l’actualització de la Cartera de Serveis de la Generalitat de Catalunya; la modificació de la Llei de la renda garantida de ciutadania (RGC) i el traspàs de l’ingrés mínim vital (IMV) del Govern central a la Generalitat; la disposició de plans d’ocupació flexibles i que permetin la regularització; l’agilitació de l’emissió de tots els informes d’estrangeria i la millora dels tràmits; la protecció efectiva de la infància en situació d’exclusió social, o la garantia del dret a l’alimentació, entre d’altres.