En el que m’ha ajudat és a valorar les relacions humanes: és compartir amb els veïns, amb qui moltes vegades no teníem massa relació, moments especials com cada dia a les vuit quan sortim als balcons per encoratjar als que estan a primera línia, i ens saludem i compartim, a part d’algunes sensacions, una mica de música. El que és certament important és el contacte amb familiars, amics, veïns, mentre que hi ha coses que directament passen a un segon terme.
La paraula confinament fa molta por a tothom. Jo, aquests dies, me’ls he agafat d’una forma diferent, he intentat passar-los com a un període d’aprenentatge personal que penso que pot ser vital per al futur. He intentat centrar-me en les coses que he considerat més importants. La casa s’ha convertit en el nostre món. Això dóna lloc a bons i mals moments que ens enforteixen i ens ajuden a adaptar-nos a la nova situació que estem vivint. De l’escola ens han anat manant feina i hem fet algunes classes virtuals, però és nota molt la diferència amb les classes normals on tot passa més ràpid i és molt més divertit. D’altra banda penso que sense la tecnologia que envolta la nostra societat actual les coses es farien molt mes difícils… sense internet, aquest curs ja es donaria per acabat. En canvi en aquests dies podem utilitzar aplicacions com Skype, per poder fer classes virtuals i adquirir nous coneixements. Per sort aquestes noves tecnologies també ens han servit per continuar en contacte amb la família i els amics.