Aquest diumenge a St. Pere del Vaticà, el Papa Francesc beatificarà el gran Papa del segle XX, Pau VIè. (Concesio, Brescia 1897 – Castel Gandolfo 1978). Fem-ne acció de gràcies perquè aquesta beatificació ha estat molt esperada i porta gran alegria al Poble de Déu. Giovanni Battista Montini després de gran treball a la Secretaria d’Estat, amb laics d’Acció Catòlica, i com a Arquebisbe de Milà, fou el Successor de Pere durant quinze anys (1963-1978). Entre els elements més decisius del seu pontificat ens interessa destacar la continuació i clausura del Concili Vaticà II que havia estat convocat per sant Joan XXIII, i agrair que tots els documents portin la seva signatura, «Jo, Pau, bisbe de l’Església Catòlica». Fou Pau VIè. qui promulgà la Constitució “Sobre la Sagrada Litúrgia”, qui va crear la Comissió per a l’execució de la reforma litúrgica, i qui ens va donar els llibres de la reforma litúrgica del Vaticà II, amb què actualment tots preguem i que encertadament anomenem de Pau VIè.: Missal, Litúrgia de les Hores i Rituals dels Sagraments, així com el qui aprovà el foment de l’acció pastoral litúrgica arreu del món, amb adaptacions culturals i lingüístiques per part dels episcopats, que han tingut una enorme influència en les diverses cultures amb què la humanitat creada per Déu s’expressa, viu i encamina el seu futur. Ho fou també per a la llengua i la cultura catalanes.
Ell inicià el seu pontificat renunciant a la tiara que subhastà per als pobres. Inicià els grans viatges a Terra Santa, Índia, Colòmbia, Filipines i a l’ONU. Ens donà grans textos magisterials sobre l’Església que es fa diàleg, el progrés dels pobles, la Vida Humana defensant amb coratge i profetisme el matrimoni, la família i la vida, i sobre l’Evangelització. Reformà i internacionalitzà la Cúria, treballà molt per l’ecumenisme, i donà empenta al Sínode de Bisbes i en darrer terme a l’Església de comunió i de servei que el Vaticà II havia reclamat. Home de finesa i d’intel·ligència, d’escolta humil, de serenor interior, d’amor incondicional a Crist i a l’Església. Ell ens va ensenyar a estimar i a patir per l’Església estimada, i a servir la humanitat, ja que sofrí molt a causa de les crisis de tot tipus en el postconcili. D’ell va dir el Cardenal Pironio: «La seva vida i el seu ministeri manifesten un home de profunda oració, de particulars experiències contemplatives, d’especial penetració de les Escriptures i els misteris de la Fe. Un home contemplatiu, sempre conduït per l’Esperit Sant».
Ara l’Església ens el mostra com a model i intercessor per a les nostres vides. Agraïm la vida i els exemples del gran Papa Pau VIè., i que ell continuï pregant per l’Església, tal com ho expressava bellament en el seu Testament: «Sento que l’Església m’envolta: oh, Església santa, una i catòlica i apostòlica, rep el meu suprem acte d’amor amb la meva benedicció i salutació!». I el que ell demanava al final d’aquell esplèndid text: «Sobre la situació de l’Església; que escolti les paraules que li hem dedicat amb tant d’afany i amor. Sobre el Concili: que es dugui a terme feliçment i que es tracti de complir amb fidelitat les seves prescripcions. Sobre l’ecumenisme: que es continuï la tasca d’acostament als Germans separats, amb molta comprensió, molta paciència i gran amor; però sense desviar-se de l’autèntica doctrina catòlica. Sobre el món: que ningú no pensi que se l’ajuda adoptant els seus criteris, el seu estil i els seus gustos, sinó procurant conèixer-lo, estimant-lo i servint-lo». Beat Pau VIè., papa, ensenya’ns a estimar de cor el Crist i l’Església!
