Diumenge dia 17 de juny tingué lloc l’Assemblea interparroquial que l’antic Arxiprestat de Guissona porta a terme cada any. Ens aplegàrem a l’ermita de Santesmasses (Sedó). Hi eren presents les persones que més directament porten a terme l’acció pastoral en els diversos camps dins les comunitats: membres del Consell interparroquial: Càritas, lectors, cantors, Vida Creixent, catequistes, escolans, majorales, personal d’ornamentació i neteja dels temples…. En fi, un bon nombre de persones que amb esperit de servei donen temps per a l’edificació de les comunitats.
La trobada va consistir en una celebració de l’Eucaristia participada per tots els col·lectius i pels fidels que s’hi afegeixen. Un total d’unes 150 persones compartírem la joia de la fe. El poble de Sedó ens acollí amb molta amabilitat i preparant-nos un esplèndid i generós berenar-sopar que fou la delícia de tots els presents.
Tothom valorà aquesta assemblea com un moment de diàleg i de comunió entre les diferents comunitats cristianes de la Comarca. A l’homilia Mn. Ramon Balagué comparà aquestes celebracions amb les que feien els primers cristians que es desplaçaven d’un lloc a un altre. “Tots portaven béns per a ser repartits i aliments per a ser compartits entre els presents. Escoltaven la Paraula de Déu, pregaven i s’alimentaven de l’Eucaristia”.
Es féu també un paral·lelisme entre la terra de la Segarra amb el moment eclesial. “La nostra comarca veu la construcció d’un nou canal. Hi passarà aigua. Segurament que seran pocs els qui se’n beneficiaran. Alguns perquè no tenen recursos, altres perquè no veuen un futur en la terra per als seus descendents… i l’aigua passarà; quin serà el seu destí?. També dins l’Església, en aquestes comunitats de Guissona i pobles veïns, hi passa el canal de la gràcia de Déu. De terra per a regar n’hi ha molta. Alguns rebutgen l’aigua; altres encara pensen a regar amb els mètodes o mitjans del passat i enyoren els temps de les masses cristianes d’ahir; altres s’inquieten en veure com aquesta aigua de la gràcia costa d’arribar als infants, adolescents i joves.”
La trobada esdevé un moment culminant de tota l’acció pastoral durant el curs i, alhora, un nou compromís de continuar-la, amb esperit renovat, el proper curs.
Es tingué en compte la tasca pastoral que fan una religiosa i un seglar com a animadors de les celebracions dominicals i dies festius als pobles, en absència del prevere i complementant el seu servei en el que poden. No tots els pobles tenen l’Eucaristia setmanal i llavors es fa la celebració de la Paraula; però si que cada quinze dies s’hi fa present el sacerdot en totes elles. Tothom valora molt positivament aquest servei i l’agraeixen fent-se presents a les celebracions.
Cada any s’acostuma a fer un breu homenatge a alguna o algunes persones que durant anys han fet un servei desinteressat i generós en alguna comunitat. Aquest any s’ha agraït públicament aquest servei al sagristà de les Pallargues, Josep Vilaseca, que per raons de malaltia no va poder ser-hi present.
