El ritme vital canvia durant els mesos de juliol i agost, els petits i joves són per casa de vacances, potser podrem gaudir d’alguns dies o setmanes de festa o de vacances. Feliços els qui sabran preparar -los i gaudir-los de forma sana i joiosa, amb veritable sentit cristià. També Jesús cercava moments de descans i de conversa amb els apòstols.
Les vacances han de ser un temps per al descans, de canvi d’activitat, de dormir més, de canviar de ritmes i trobar temps per a allò que ens agrada i que durant l’any no podem fer, des d’una major dedicació a la família, fins viatjar o practicar l’esport o acostar a la natura.
Han de ser un temps per a trobar-se un mateix, pensar i reflexionar, prendre algunes decisions que ens calen; temps per a escoltar Déu, cercar el recés i la quietud, com Jesús, que buscava la soledat per pregar el Pare llargament.
És temps per a dedicar-se més a les persones amb qui convivim tot l’any, conèixer-les més a fons, retrobar les arrels en els pobles dels propis orígens; temps per a aprendre a compartir calmadament, sense presses, escoltant i comprovant que sóc escoltat. Temps per a agrair l’amor de la família i l’amistat dels qui ens estimen. Temps per a noves amistats.
És temps per a retrobar la bellesa de la creació, la natura, les muntanyes, el mar, el sol, la platja, l’acampada, els arbres i els animals, les caminades, el contacte amb els paisatges de la infantesa. I elevar l’acció de gràcies perquè Déu ha fet totes les coses belles i harmonioses.
Han de ser un temps per a descobrir una bona lectura, una bona música, un nou museu, un nou racó de la meva ciutat, un nou paisatge, un plat senzill que em porta a gaudir de la vida, a saber qui sóc i vers on vaig, a descobrir-me com a ésser “espiritual”, amb interioritat i amb anhels molt grans de vida per sempre.
És temps per a dedicar-se al servei dels altres, a colònies i campaments, cuidant un malalt o un avi, acostant-nos a persones i llocs que reclamen la nostra solidaritat; temps per a compartir amb els qui no tenen res, ni faran mai vacances, ni saben què és l’amistat i la joia de ser estimat.
Les vacances han de ser un temps per a enfortir la fe, la confiança en Déu Pare del cel, que té cura de nosaltres i ens estima amb la seva incansable misericordia. Temps per a pregar, per a llegir els Evangelis i participar de l’Eucaristia diària, viscuda amb gratuïtat. Temps per a la intercessió i la visita a un santuari o un lloc on Déu ens parla i se’ns fa trobadís.
Les vacances no poden ser un parèntesi evasiu de la nostra vida real, ni tampoc un viure sense normes, ni un temps de disbauxa o de despeses luxoses, ni uns dies d’irresponsabilitat. Han de ser un temps que ajudi la nostra coherència personal cristiana, viscut amb autenticitat i sempre amb la referència a Déu i al pròxim. Per tot això, us desitjo que gaudiu d’uns bons dies de vacances!