Ell també tindrà cura dels nostres seminaristes, ja que ells són els futurs sacerdots, l’esperança de l’Església. I també ell protegirà els formadors dels seminaristes, i els cridats en les Esglésies particulars a desvetllar, cultivar, acompanyar i fer madurar les vocacions, perquè sorgeixin apòstols ardents de l’Evangeli i de l’Eucaristia.
En aquest any paulí, quan commemorem els dos mil anys del naixement de St. Pau a Tars (Turquia), mirem la necessitat tan gran que tenim d’autèntics “apòstols” (= enviats) del Senyor, que ens donin l’Eucaristia, que acompanyin els fidels, que ofereixin el perdó i preguin per tots, que ens prediquin la Paraula, ajudin els pobres i tinguin un cor plenament disponible a les necessitats de tots els homes. Per això Pau és un gran model per als seminaristes i per a tots els renascuts pel baptisme, ja que ell fou un gran “apòstol pel voler de Déu”.
De perseguidor furiós de l’Església naixent passà a ser-ne un esplèndid apòstol, quan caigué rendit a l’amor de Jesucrist que se li aparegué ressuscitat, a les portes de Damasc. Juntament amb Pere és columna ferma que dóna suport a l’Església apostòlica, estesa d’Orient a Occident, i és un incansable testimoni de Crist, per qui s’avingué a “fer-se tot amb tots”. Contínuament parlarà de Crist, “tant si és oportú com si no”; viatjarà incansablement, sofrirà moltes persecucions i fins donarà la vida, per proclamar la seva doctrina, per establir comunitats confessants de la salvació. Sempre se sentí enviat als pagans i als allunyats, per anunciar-los l’amor de Déu revelat en el Crist, i aquest anhel el dugué fins als extrems de la terra llavors coneguda.
Les Diòcesis de Catalunya, els preveres i seminaristes especialment, ens podem sentir joiosament agraïts que vingués a sembrar la fe a les nostres terres, la gran capital romana Tàrraco, de la qual en descendim les Diòcesis de la Tarraconense. Ho hem proclamat amb acció de gràcies els Bisbes de Catalunya en el nostre recent document “Pau, apòstol del nostre poble”. Ser unes Diòcesis d’arrels apostòliques paulines reclama patir perquè es desvetllin vocacions segons l’Esperit (1C 12), i especialment al ministeri ordenat, essencial per a l’existència de l’Església. St. Pau avui ens interpel•la sobre com sembrem l'”Evangeli de la vocació”, que ha de transformar tota la vida, i com amb el nostre testimoniatge i la nostra autenticitat de fe i de compromís, el transmetem i el fem atractiu als infants i als joves, perquè estimin Jesucrist a la manera de Pau, ardentment i generosa fins a l’extrem. Com ell, no podem tenir por de res ni de ningú per sortir a anunciar pertot arreu l’Evangeli de Jesús.
Necessitem apòstols de Jesucrist. Apòstols plens de l’amor de Déu, que el facin conèixer amb el seu testimoni valent i coherent, que prediquin la Bona Nova del Regne a un món distret i tancat en l’egoisme. Per això en aquesta Jornada de pregària, reflexió i ajuda al Seminari, us demano que sostingueu aquesta institució, que és el cor de la Diòcesi, amb totes les forces de la vostra pregària, del vostre interès i generositat. Déu us ho recompensarà!
