El dia 2 de juliol tingué lloc el tradicional Aplec de la Mare de Déu de Montgarri, o “La Pregària” de Montgarri, que any rere any aplega els devots i fidels de la Verge Maria de la Vall d’Aran, els Pallars, la Ribagorça i l’Arieja. Enguany fou presidit per l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives que estigué acompanyat per l’Arxiprest de la Val d’Aran, Mn. Pere Balagué i per Mn. David Codina. Hi assistiren les Autoritats encapçalades per la Magnífica Sra. Síndica de la Vall d’Aran, Sra. Maria Vergés; l’Alcalde de Naut Aran, Sr. Cèsar Ruiz-Canela; alguns Magnífics Srs. Consellers del Conselh Generau i altres Regidors i Consellers de la Vall d’Aran. El grup d’Amics de Montgarri, que celebraven els 50 anys de la seva creació, amb el grup de Pelegrins de St. Girons vinguts de l’Arieja i una gran assemblea de fidels també hi participà activament.
A la seva homilia amb fragments en català, aranès, castellà i francès, l’Arquebisbe destacà el valor de la visita de la Mare de Déu a la seva parenta Elisabet com un signe que també els cristians hem d’estar amatents a les necessitats dels nostres germans, especialment dels qui més necessitat tinguin de nosaltres. Maria ens visita també avui a nosaltres. Maria és la Mare de Déu, la Theotokos, i els fidels l’han estimada sempre com a Mare, i a molts indrets, per recòndits que siguin, els fidels han bastit capelles, ermites, esglésies per venerar la M. de Déu i dir-li que la volem estimar i cuidar.
El Santuari de la M. de Déu de Montgarri, és un signe d’aquesta estimació a Maria que es remunta a principis del segle XII, amb l’actual l’església construïda al segle XVI, que té al costat diverses edificacions corresponents a l’antic hospital, la rectoria i la casa de l’administrador del santuari. Sofrí el conjunt molts danys especialment al segle XX.
Maria ens ensenya com hem de vèncer la por, viure en la fe confiada, i anar decidits envers els germans que ens necessiten. I per això l’Arquebisbe posà sota els peus de Maria les necessitats del nostre món: la pau i la unió, el cessament de les guerres i dels conflictes i violències (com la dels darrers dies a França) i els malalts i els qui passen dificultats.
Mons. Vives també destacà el valor d’un aplec, de reunir-se, fraternalment, entorn al Santuari de la Mare de Déu: l’aplec ens fa sortir de nosaltres mateixos per retrobar-nos amb altres, els veïns, els germans, els qui pensen diferent a nosaltres però que s’uneixen a l’aplec que està obert a tots, sense distinció. També destacà el moment Sinodal que vivim a l’Església.
Finalment l’Arquebisbe demanà la unitat i la caritat a les famílies, a les poblacions, perquè sapiguem veure els qui conviuen amb nosaltres com a germans i no com a enemics a qui hem de tenir por.
Acabada l’Eucaristia, sacerdots, autoritats i fidels acompanyaren la imatge de la Mare de Déu en processó, precedits segons costum a la Vall, amb la bandera i la creu, i els cants devots fins al lloc on la tradició narra que fou trobada la imatge per un toro i els pastors. Allà va tenir lloc el res de l’Àngelus.
Posteriorment en un ampli prat veí fou beneïda i distribuïda a tothom “la caritat”, és a dir les 1.800 racions de pa, formatge i vi amb què l’Ajuntament obsequia els pelegrins que vénen tan nombrosos i perseverants de tota la Vall d’Aran i de banda i banda del Pirineu, i que significa el tradicional compartir i la solidaritat que hem de tenir els qui participem de tota festa cristiana, especialment de l’Eucaristia.
