“Crist és la nostra Pau” (Ef 2,14)
En iniciar un nou Any i tot celebrant la Jornada Mundial per la Pau, deixem ressonar dintre nostre les paraules dels àngels als pastors, “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra Pau als homes que estima el Senyor” (Lc 2,14). Viure tot l’any per donar a Déu la glòria que Ell es mereix. I acollir el do de la Pau per a totes les persones que estimem i coneixem, i per a tots els homes i dones del nostre món. La “Pau” resumeix i conté tots els béns que el Messies ens ha portat amb la seva vinguda com a Redemptor i una pau que resumeix tot el que els deixebles del Crist hem d’aportar al nostre món amb l’anunci i el testimoniatge de la nostra fe: “Quan entreu en una casa, digueu primer: ‘Pau en aquesta casa’. Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres” (Lc 10,5-6).
“Llibertat religiosa, camí per a la pau” (Benet XVI)
Aquest és el lema del Missatge del Papa per a la Jornada mundial per la pau que avui celebrem arreu. El Papa ens fa adonar que avui, en el món, existeixen formes diverses de limitació o de negació de la llibertat religiosa, de discriminació i marginació basades en la religió, i que són portades fins a la persecució i la violència en contra de les minories religioses: podem pensar en Pakistan, Índia, Aràbia, Iran, Xina… La llibertat religiosa és autèntica quan és coherent amb la recerca de la veritat i amb la veritat de l’ésser humà. Això ens ofereix un criteri fonamental per al discerniment del fenomen religiós i de les seves manifestacions. Ens permet excloure la religiositat del fonamentalisme, de la manipulació i de la instrumentalització de la veritat. Per tant, tot el que s’oposa a la dignitat de l’ésser humà s’oposa a la recerca de la veritat, i no pot ser considerat com a llibertat religiosa.
Benet XVI va afirmar davant l’Assemblea General de les Nacions Unides que “els drets humans han d’incloure el dret a la llibertat religiosa, entès com a expressió d’una dimensió que és alhora individual i comunitària, una visió que manifesta la unitat de la persona, fins i tot distingint clarament entre la dimensió de ciutadà i la de creient ” (18.4.2008). Actualment són moltes les àrees del món en què persisteixen formes de limitació a la llibertat religiosa, ja sigui on les comunitats de creients són una minoria, o bé on les comunitats de creients no són una minoria i pateixen també formes més sofisticades de discriminació i marginació, en el pla cultural i de participació en la vida pública civil i política. “És inconcebible -diu el Sant Pare al seu Missatge de 2011-, que els creients hagin de suprimir una part de si mateixos -la seva fe- per a ser ciutadans actius. No hauria de caldre renegar de Déu per poder gaudir dels propis drets. Els drets associats amb la religió necessiten protecció, sobretot si se’ls considera en conflicte amb la ideologia secular predominant o amb posicions d’una majoria religiosa de naturalesa exclusiva”.
“Busqueu primer el Regne de Déu” (Mt 6,33)
Tot desitjant-vos un feliç any nou, preguem units perquè sigui temps de santedat i d’amor, temps de lloança al Creador i temps de servei a les criatures, temps de protecció als drets humans, incloent-hi el de la llibertat religiosa, i temps d’acollir el Regne de Déu!