1. Valorar els sagraments de la iniciació cristiana. Cal acompanyar amb una catequesi adequada la preparació al baptisme, a la confirmació i a l’Eucaristia. També el Sínode ha reiterat la importància de la penitència, sagrament de la misericòrdia de Déu. La crida del Senyor a la santedat, adreçada a tots els cristians, passa a través d’aquest itinerari sacramental. I com feren els sants, hem de parlar amb l’exemple de la vida i amb les obres de caritat.
2. La nova evangelització està essencialment connectada amb la missió als qui encara no coneixen el Crist. Molts esperen el primer anunci de l’Evangeli. Cal pregar l’Esperit Sant perquè susciti en l’Església un renovat dinamisme missioner, els protagonistes del qual han de ser els agents pastorals i els fidels laics. Però si el primer anunci és necessari a Àfrica, Àsia i Oceania, també s’imposa en els països d’antiga evangelització. Tots tenen el dret de conèixer Jesucrist i el seu Evangeli, i a això li correspon el deure de tots els cristians -sacerdots, religiosos i laics-, d’anunciar la Bona Nova.
3. L’Església ha de dedicar una atenció particular a les persones batejades però que no viuen les exigències del baptisme, les quals les trobem arreu però especialment en els països més secularitzats. I cal un esforç pastoral amb noves metodologies perquè puguin trobar novament Jesucrist, tornin a descobrir el goig de la fe i tornin a la pràctica religiosa en la comunitat.
Sempre continuarà vàlida l’activitat pastoral que hem heretat, mètodes tradicionals diu el Papa, però ens demana que utilitzem mètodes nous, fent servir nous llenguatges, apropiats a les diferents cultures del món, proposant sempre la veritat de Crist amb una actitud de diàleg i d’amistat que té com a fonament el Déu que és Amor.
La nostra pastoral ordinària ha d’estar fecundada pel foc de l’Esperit. I com va dir el Papa, emocionat, la nit de l’11 d’octubre: “El foc de l’Esperit Sant, el foc de Crist no és un foc devorador, destructiu; és un foc silenciós, és una petita flama de bondat i de veritat, que transforma, dóna llum i escalfor. Hem vist que el Senyor no s’oblida de nosaltres. Encara avui, a la seva manera, humil, el Senyor és present i dóna escalf als cors, mostra vida, crea carismes de bondat i de caritat que il•luminen el món i per a nosaltres són garantia de la bondat de Déu. Sí, Crist és viu, està amb nosaltres també avui, i podem ser feliços també avui perquè la seva bondat no s’apaga; és forta també avui!”