Any de la fe: el pessebre és més que el bou i la mula… (i 10)

En aquest any de la fe que anem celebrant, el Sant Pare Benet XVI ens ha regalat un bell llibre sobre “La Infància de Jesús“, després d’anys de treball i investigació teològica. I ara resulta que els mitjans de comunicació només ens saben parlar del bou i la mula… Quina llàstima! Ens quedem en les coses més anecdòtiques, i ens perdem les importants. Des de sempre que sabíem que el bou i la mula poden estar al pessebre, no perquè ho diguin els Evangelis, sinó perquè amb esperit d’infants, que són els qui millor capten els misteris de la fe, i refiant-nos del profeta Isaïes, sabem que Aquell que hi neix és el Redemptor de tota la humanitat i de tot el món creat. I per això tots els animalets s’hi acosten i ho proclamen. Que bellament ho canten les cançons populars, des d’El cant dels ocells, a La pastora Caterina passant pel Desembre congelat!

Són els creients de la Cova de Bet-Lèhem, les persones del pessebre, els qui més ens ajudaran a viure aquest Nadal de l’Any de la fe. Fixem el nostre esguard en aquells que ens ensenyen a creure a nosaltres.

Sobretot la qui més ens ajudarà és la Santíssima Verge Maria, la tota pura i tota de Déu, la qui “creu” i obeeix, “que es faci en mi” (Lc 1,38), i així engendra per la fe la Paraula eterna del Pare, que es fa carn en el seu si virginal. A la cova del pessebre Ella descansa feliç prop del seu fillet, l’acotxa, l’alleta, l’estima tendrament i el vetlla plena de fe i sempre atenta a Jesús. Tot ho guarda en el seu cor i ho medita (cf. Lc 2,19). Ella és la Mare del Senyor i la nostra Mare, i ens ensenya a estimar Jesús totalment, a donar-li tota la vida, a alegrar-nos amb la seva presència i a donar-lo a venerar a tots els qui s’acosten al portal…

Sant Josep és l’espòs bondadós de Maria, home de fe, just i respectuós, que té la missió de “custodiar” aquell infant que neix envoltat de misteri. Ell ens ensenya a acostar-nos amb respecte i reverència a Crist, a acollir-lo, ja que “vingué a casa seva i els seus no l’acolliren” (Jo 1,11). Al pessebre, sempre el veiem admirant, contemplant, meditant silenciós als peus de Jesús i de Maria, ocupant un lloc humil, i sempre atenent activament els qui cerquen Jesús…

Hi ha els pastors i les dones del poble que adoren Jesús amb els ulls oberts, sorpresos. Li ofereixen els seus béns, perquè ho necessita. Han caminat en la nit, obeint l’àngel de l’Anunciata que els ha dit: “Avui us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor” (Lc 2,11). I comparteixen el que tenen per ajudar un infant pobre, “posat en una menjadora” (Lc 2,12). Sempre acudir a prop dels pobres i sempre ajudar-los amb el que puguem…

I els Reis Mags, els savis que vénen de lluny, del paganisme, de caminar en la nit seguint l’estrella, i que pregunten i s’orienten amb les Escriptures santes, i ofereixen el que ells tenen, signes del misteri de Jesús Déu, rei i home que morirà a la creu.

Una última figura que no pot faltar mai, l’àngel del Naixement, suspès al portal amb el cartell de la joia i la lloança, perquè no les perdem mai en els nostres cors: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima” (Lc 2,14). Diguem-ho a poc a poc, tot preparant el Nadal que ja és a les portes…

Compartir