L’home d’avui es troba al costat d’un pou amb una gerra buida, amb l’esperança de sadollar el desig més profund del cor, aquell que només pot donar significat ple a l’existència. És urgent orientar bé la recerca. Com Jesús al pou de Sicar (Joan 4), també l’Església sent el deure de seure al costat dels homes i dones del nostre temps, per fer present el Senyor en les seves vides, de manera que el puguin trobar, perquè només ell és l’aigua que dóna la vida veritable i eterna. Qui ha rebut la vida nova de la trobada amb Jesús, al seu torn no pot fer menys d’esdevenir anunciador de veritat i esperança per als altres. De l’acollida del testimoni, la gent passarà després a l’experiència directa de la trobada: “Ja no creiem pel que tu has dit; nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el Salvador del món”.
La nova evangelització consisteix, doncs, a conduir els homes i les dones del nostre temps cap a Jesús, a la trobada amb Ell, i això és una urgència que apareix en totes les regions del món. Els canvis socials i culturals ens criden a una cosa nova : a viure d’una manera renovada la nostra experiència comunitària de fe i d’anunci. Una evangelització dirigida, principalment a les persones que, havent rebut el baptisme, s’han allunyat de l’Església i viuen sense cap referència a la vida cristiana, i per afavorir en aquestes persones una nova trobada amb el Senyor, l’únic que omple de significat profund i de pau la nostra existència, per afavorir el redescobriment de la fe, font de gràcia que comporta alegria i esperança per a la vida personal, familiar i social.
Els apartats del Missatge al Poble de Déu són especialment clarificadors: La trobada personal amb Jesucrist en l’Església; les ocasions de la trobada amb Jesús i l’escolta de l’Escriptura; parar compte que cal primer evangelitzar-nos a nosaltres mateixos i disposar-nos a la conversió; reconèixer en el món d’avui noves oportunitats d’evangelització; la família; la Vida Consagrada; la comunitat eclesial i els diversos agents de l’evangelització; que els joves puguin trobar-se amb Crist; l’Evangeli en diàleg amb la cultura, l’experiència humana i les religions; l’any de la fe, la memòria del Concili Vaticà II i la referència al Catecisme de l’Església Catòlica; contemplant el misteri i propers als pobres; una paraula a les Esglésies de les diverses regions del món; i finalment, l’estrella de Maria que il•lumina el desert.
El Sínode ha remarcat que el primer símbol d’autenticitat evangelitzadora és el do i l’experiència de la contemplació. Només des d’una mirada adorant al misteri de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, des de la profunditat d’un silenci que se situa com espai que acull l’única Paraula que salva, pot desenvolupar un testimoni creïble per al món. I l’altre símbol d’autenticitat de la nova evangelització té la cara del pobre. Estar proper a qui està al marge del camí de la vida no és només exercici de solidaritat, sinó sobretot un fet espiritual.
