Els treballs de reflexió sobre la transmissió de la fe van tocar sobretot tres temes principals: Jesucrist, Evangeli de Déu per a l’home; el temps de nova evangelització; i com transmetre la fe (Instrumentum laboris). El Cardenal Donald W. Wuerl, arquebisbe de Washington fou l’encarregat de recollir totes les aportacions fetes a l’aula i en els grups de discussió, i posteriorment el Papa farà la seva síntesi per escriure una Exhortació apostòlica postsinodal dirigida a tots els fidels del món.
La Nova Evangelització és un nou o renovat plantejament de l’acció transmissora de la fe cristiana en aquests moments en què trobem que hi ha pèrdua dolorosa de la fe, allunyament silenciós i crisi espiritual en el nostre món, i en especial, preocupa la situació dels països de tradició i cultura cristianes. Ho va dir per primer cop el 1983 el beat Joan Pau II, a Haití: “Cal un compromís no de reevangelització, però sí d’una Nova Evangelització: nova en l’ardor, en els seus mètodes i en la seva expressió”. L’estil de la nova evangelització és un testimoniatge alegre, atraient i audaç de la fe. Per tant, el nou estil d’evangelitzar no es caracteritzarà per “imposar” sinó per “atraure”, no tant per fer venir, com per un sortir a cercar els homes i dones del nostre temps perquè coneguin, acceptin i estimin el Salvador Jesucrist.
Resumint les aportacions dels grups del Sínode, Mons. Santiago Silva, bisbe auxiliar de Valparaíso, destacava la necessitat d’obrir-se a l’acció misteriosa de l’Esperit Sant, de mantenir viu el diàleg pastoral amb el món al qual l’Església vol servir, donant-li sentit i anunciant-li Jesucrist, i remarcava les conversions que cal dur a terme, degut a les nostres infidelitats en l’anunci coratjós de la fe. Subratllà la centralitat que ha de tenir la Paraula de Déu ja que la nova evangelització té per contingut l’anunci, per la paraula i el testimoniatge, de Crist ressuscitat, vivent, proper, font d’amor; un anunci i un testimoni que han de portar a l’encontre personal amb Ell, i, per Ell, amb el Pare. Sobre els àmbits a evangelitzar, i que alhora seran els actors de l’evangelització, parlà de la família, la catequesi, els nous llenguatges per dirigir-se avui a les persones, considerant els seus anhels i les seves cultures, així com el compromís coresponsable dels laics enmig del món, amb una renovada opció pels pobres i marginats. I sobre les Parròquies, que tant ens interessa a nosaltres, deia: “Cal una parròquia de ‘cara nova’, capaç d’acompanyar en la fe i en el món personal i afectiu a la gent, que és el que més ens manca avui en la nostra societat… Potser el problema més urgent de la Nova Evangelització és la constitució i acompanyament d’aquestes petites comunitats eclesials”.