Avui, joiosa diada de Tots Sants, plens d’esperança el tornem a recomanar a tots els sants i santes de Déu, perquè l’ajudin a “entrar a la ciutat santa de Jerusalem, el rebin a la seva arribada i pugui tenir un repòs etern”. Alegria pels sants, i alegria per la vida ben feta i acabada del creient fidel, de l’humanista i home d’estat, de la persona bona i diligent pastor del poble de Déu que ha estat l’Arquebisbe Joan Martí.
Els sants ens ajuden a entrar al cel, a viure més de cara a Déu i a “esperar contra tota esperança” (Rm 4,18). Per això avui ens encomanem a tots els sants canonitzats i a tots aquells altres que guardem a la memòria per la seva exemplaritat. Pels seus mèrits units als de Crist i Maria, i per les seves pregàries un dia serem acollits a la pàtria celestial. Jesús ho promet: “A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic” (Jo 14,2-3).
Com impressionava el dia de l’enterrament de l’Arquebisbe Joan, veure’l estirat a terra, davant l’altar, només amb els Evangelis per tresor, i la mitra que indicava el seu ministeri episcopal, com a estendard; amb tota senzillesa i despullament. Per a ell, és cert, les coses d’aquest món ja han passat, i esperem que, ajudat pels sants de Déu, obtingui misericòrdia i vida eterna. Hem de continuar intercedint per ell. Aquest mes de novembre que iniciem, pregarem pels difunts i pel nostre Bisbe ja traspassat. Ell ens continuarà cuidant amb amor. Sta. Teresina de l’Infant Jesús, doctora de l’Església, afirmava: “Jo no moro; entro a la vida… Passaré el meu cel fent el bé a la terra”. ¿Per què el nostre Arquebisbe Joan hauria de ser diferent?
Adormit pel son de la mort, reposa ara a la Catedral, en el mateix indret on fa 38 anys, prostrat i humil, i amb oració intensa, suplicava que li fos donat l’Esperit Sant per servir el poble de Déu com a Bisbe i Pastor sol•lícit. Llavors l’acompanyava tota la Comunitat diocesana que pregava pel seu nou Pastor. I l’acompanyava tota l’Església d’Urgell perquè aquell jove sacerdot tarragoní pogués ser digne successor de St. Just, de St. Ermengol, de St. Ot, i dels Bisbes sants d’Urgell. També ara nosaltres i l’Església celestial continuem acompanyant-lo amb els nostres sufragis eficaços davant Déu, perquè el Senyor, compadint-se d’ell, li doni el premi merescut pels servents prudents i fidels, que l’Amo posa al cap de la seva família, i ple de l’Esperit Sant li doni vida per sempre. Que reposi en pau!
