“Aixeca’t i posa’t en camí!»

La festa de Sant Josep, que enguany s’escau en diumenge de Quaresma, ens acosta un any més al que ha estat definit com “el cor de la Diòcesi”, el Seminari. Actualment al nostre Seminari diocesà hi ha 4 seminaristes i l’any passat vam poder ordenar 2 nous preveres, Mn. Àlex i Mn. Jerrick. Donem-ne gràcies a Déu! Conviuen amb els seminaristes de Catalunya al Seminari Interdiocesà que té 24 alumnes de les 7 Diòcesis integrades; al Seminari de Terrassa en són 18; i al Seminari de Barcelona en són 23 més els 4 de Sant Feliu de Llobregat. El total de seminaristes a Catalunya són 69. A Espanya actualment hi ha 958 seminarites i es van ordenar 99 preveres l’any passat.

El temps del Seminari o de la formació inicial, és temps de gràcia i de preparació, que es pot entendre com un particular “temps de Natzaret” per als futurs sacerdots. Un Natzaret -el lloc dels llargs anys de vida amagada del Senyor, prop de St. Josep i de Sta. Maria-, en el qual, vivint en comunitat, preguen, estudien, esdevenen servidors de tots, maduren en la fe i en la caritat pastoral perquè un dia no llunyà, el Senyor -a través del ministeri del bisbe- els configuri a Crist Bon Pastor i els enviï a servir els germans. Per a tot això, cal aixecar-se i posar-se en camí, com destaca el lema del Dia del Seminari d’enguany. Qui ha escoltat la crida de Crist i el clam dels germans, dels pobres, ja no pot restar inactiu o mandrós. Ha d’aixecar-se, sortir d’ell mateix i començar un camí de seguiment de Crist que el portarà lluny, per camins desconeguts, però que faran la seva felicitat i la dels germans que se’n beneficiaran.

El Sínode de comunió, participació i missió, anima també els seminaristes a lliurar-se plenament a la voluntat de Déu i a fomentar l’esperit apostòlic generós, per ser evangelitzadors entregats al Regne de Déu. Tota la comunitat cristiana hem de voler suscitar respostes d’entrega al Senyor. Podríem tenir la temptació de quedar-nos inactius i cofois amb la nostra fe, sense compartir-la ni anunciar-la, oportunament i inoportunament. Hem de ser una Església sinodal i tota ella preocupada per les vocacions al ministeri, enardida per anunciar l’Evangeli, que viu la comunió fraterna i és apostòlicament valenta, oberta a complir en tot la voluntat del Pare, i així rebre dons de vocacions de consagració i de servei.

Els 4 joves seminaristes Carlos, Mateo, Edinson i Gilbert, que aquest dissabte dia 18 rebran l’Admissió als ordes, que és la benedicció eclesial de la seva vocació, actualment es preparen per a ser preveres de la nostra Diòcesi d’Urgell i són un gran tresor per a tots. Vénen rere la generació de sants sacerdots que han exercit el ministeri apostòlic entre nosaltres amb tota fidelitat i entrega. I hem de recordar els nostres beats màrtirs, Mn. Josep Tàpies i els seus 6 companys, que són la glòria i l’exemple del nostre presbiteri. A ells encomanem el nostre Seminari i els futurs ministres de la nostra Església, perquè els ajudin a ser apòstols valents, plens de la caritat del Crist. Val la pena ser sacerdot de Jesucrist, i la societat els continua necessitant en tants camps que superen la dimensió purament espiritual i religiosa. Preguem pels seminaristes, pels seus formadors i professors, pel seu procés de maduració, i ajudem el Seminari amb les nostres aportacions i el nostre interès actiu.

Compartir