¿I si fos possible recomençar? Refer els camins equivocats i tornar a néixer? I si això que ens sembla impossible als homes, fos possible per a Déu?
Arriba el temps de l’Advent! El temps de l’esperança! La fràgil i petita virtut que reneix cada matí i ens manté vius, joiosos i en vetlla.
El Senyor que va venir humil i pobre en el pessebre de Betlem, el Senyor que tornarà gloriós a judicar els vius i els morts i a inaugurar el seu Regne de glòria, aquest mateix Senyor ara vol arribar al teu cor, a la teva vida, i canviar-la. I vol fer-te testimoni d’aquesta vinguda amb les teves pobres paraules i el teu esquifit poder. Però és que Ell tot ho pot! ¿T’ho creus això?
Ve el Senyor! Obrim-li les portes de bat a bat, ja que ens regala la rosada de la seva salvació. Tu pots ser un altre. Fia’t d’Ell i deixa’l entrar dins les teves estances secretes, no li amaguis res, “encomana al Senyor els teus camins, confia en Ell, deixa’l fer” (Sl 36,5) , Ell ja et coneix i et vol perdonar… Trobaràs el camí de la felicitat més autèntica, la que calma la set d’amor infinit i veritable que hi ha en tu, en cada persona, en tothom…
L’Advent és el gran temps de l’esperança, el temps de recomençar. No està ja tot dit i fet en les nostres vides. No hem de rendir-nos a l’esclavatge d’haver de ser com érem o com els altres creuen que som… Podem ser, amb l’ajuda del Senyor, tal com Ell ens ha volgut i ens vol: fills seus!. Podem millorar, canviar, convertir-nos, recomençar… perquè la Llum arriba, i qui la rep quedarà totalment il·luminat. Deixa-la penetrar en tu i irradia-la als qui t’envolten. Comença a creure i a caminar en la direcció del que esperes. Això és l’esperança.
El Crist ve per quedar-se a compartir les nostres vides. Cada Eucaristia és la seva vinguda humil i plena de la Vida i l’Amor que tot ho transformen. Per això cada Eucaristia ens fa el do de l’esperança.
Tot preparant el Nadal, el profeta Isaïes ens fa escoltar les grans profecies del que Déu vol fer si el deixem actuar i l’acollim amb cor d’infants renascuts. Joan el Baptista ens recorda que cal obrir rutes enmig dels deserts de les existències grises i perdudes que portem, perquè Déu pugui arribar a tots, especialment als més destrossats i empobrits, als qui sofreixen les guerres i les violències. I sobretot la Verge Maria Immaculada, amb el seu humil espòs St. Josep, ens indiquen que només els nets de cor veuran Déu, i ens animen a donar-ho tot a Jesús, sense condicions.
Siguem persones de pau i d’esperança, i sembrem la confiança entorn nostre. En el món que ens toca de viure, aquesta és la gran aportació dels cristians. Una esperança plena d’amor a Jesús.
Joiós Advent!
