Per a viure l’Advent ens ajudarà molt “acollir” amb fe alguns dels seus ensenyaments, que ens preparen amb profunditat a viure el Nadal que s’acosta. El Papa ens ensenya:
• “A través de totes les paraules de la Sagrada Escriptura, Déu només diu una Paraula, el seu Verb únic, en el qual ell es diu totalment (cf. He1,1-3) (Catecisme nº102)” (nº18 de l’Exhortació VD).
• Sobre la resposta de l’home al Déu que parla, subratlla “la primacia de la Paraula de Déu adreçada a l’home” (nº22) amb una bella reflexió sobre “Déu que escolta la necessitat de l’home i el seu clam, ja que ‘el fruit de la Sagrada Escriptura és la plenitud de la felicitat eterna; on seran sadollats tots els nostres desitjos (St. Bonaventura)'” (nº23). Per això el pecat és un no escoltar la Paraula de Déu (nº26).
• Dóna un bella referència a la Verge Maria tan present en l’Advent i el Nadal, com a “Mare del Verb de Déu” i “Mare de la fe” (nº27).
• “El lloc originari de la interpretació de la Bíblia és la vida de l’Església” (nº29) i per aquesta raó reprèn el Vaticà II (DV12) amb els 3 criteris de la interpretació bíblica: 1) la unitat de tota l’Escriptura, avui exegesi canònica; 2) la Tradició viva de l’Església; 3) l’analogia o coherència amb la fe de l’Església. “El sentit literal diu els fets i l’al·legòric què hem de creure; el moral explica què hem de fer i l’anagògic on anem” (Catecisme nº118) (nº37). També se subratlla la necessitat de transcendir la ‘lletra’ (nº38).
• “La litúrgia és el lloc privilegiat de la Paraula de Déu” ja que “l’Església és la casa de la Paraula” (nº52). Paraula de Déu i Eucaristia tenen un lloc rellevant, tal com assenyalen Jn 6 i Lc 24 (ns.53-55).
• Recollint el que sobre l’homilia el Papa suggereix, tots ens podem preguntar sempre: “Què diuen les lectures proclamades? què em diuen a mi personalment? què he de dir o testimoniar, tenint en compte la situació concreta que m’envolta?”(nº59).
• Remarca la importància de “l’animació bíblica de la pastoral” (nº73), i de forma ben rellevant es presenta “la lectura orant o lectio divina” -lectura de l’Escriptura feta pregària- que parteix de la lectura, meditació, oració i contemplació, i a les quals s’afegeix com a conclusió l’acció (ns. 86s.).
• La Paraula de Déu és la “Paraula de l’esperança” (cf.1Pe3,15); ja que l’home necessita la ‘gran esperança’ per a poder viure el seu present, la gran esperança que és el Déu que té un rostre humà i que ens ‘ha estimat fins a l’extrem‘ (cf. Jn 13,1)” (nº91). L’anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús” (nº93). Segueix l’accent en la missió (nº95), i, sobretot, en la nova Evangelització “dels batejats, però no prou evangelitzats” (nº96), així com una síntesi sobre el testimoniatge (ns.97s.). I se subratlla la relació entre Paraula de Déu i compromís en el món (els “petits” de Mt 25,40): acció per la justícia, pau, caritat, joves, emigrants, sofrents, pobres i, finalment, la salvaguarda de la creació (ns 99-108).
Amb joia i esperança, posem novament la nostra conversió i el nostre amor a la Paraula del Senyor en mans de la Verge Maria, “la Mare de la Paraula de Déu i la Mare de l’alegria” (nº124)!
