Si volem que en aquest Any de la misericòrdia, la nostra conversió sigui veritable, deixem-nos reconciliar amb Déu. Obrim el cor a ser perdonats i a perdonar els qui a nosaltres ens han ofès: “Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors” (Mt 6,12), diem en la gran oració cristiana del Parenostre. Podem tenir una confiança infinita en l’amor amb què som estimats per Déu, ja que el Pare ens ha mostrat en el seu Fill, clavat a la Creu, que ens perdonava i que ens redimia de tot pecat i de tot mal. Jesucrist el nostre germà ens rescata de la mort. Que ningú no desesperi mai de la seva culpa, per gran que sigui. En Crist, Déu ens ofereix un perdó infinit, incansable, sense límits. Així és la misericòrdia del nostre Déu. El seu amor és més gran que el nostre cor, i ens espera sempre, com al fill pròdig, per abraçar-nos i restaurar-nos a la dignitat de fills.
Jesús ha volgut que ho fem normalment a través del sagrament de la misericòrdia i del perdó, a través de la confessió, coratjosa i humil, dels nostres pecats a l’Església. Jesús ha volgut que el perdó arribi a través de l’Església, a través dels successors dels apòstols i dels seus col·laboradors, els preveres. D’ells escoltem les paraules de conhort de Crist mateix: “Jo t’absolc dels teus pecats, en el nom del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant”, mentre traça el senyal de la creu i ens beneeix amb la imposició de les mans. Com consola sentir que tot queda perdonat, que ets omplert per l’Esperit Sant, novament, i que la pau inunda la nostra ànima i l’enforteix per al testimoniatge! Són les paraules poderoses del qui diu a l’Apocalipsi: “Jo faig que tot sigui nou!” (Ap 21,5)
La confessió de les faltes, que quedaran en total secret inviolable, és el pas que ens cal fer per obtenir amb certesa el perdó de Déu. Potser a alguns els pot ser una mica enutjós, però cal ser senzills, i descobrir que el sacerdot en aquell moment és el representant de Crist i e l’església, i és un germà que acull, que ens fa sensible la veu de Déu. I els homes i les dones necessitem d’aquests signes sensibles, que ens fan poble i ens “toquen” per dins. La paraula és sanadora, guareix la soledat, obre a la llum, fa sentir el poder de Déu sobre nosaltres. És un acte alliberador.
La confessió no només ens perdona les pecats greus, sinó que també allibera la nostra consciència del pecats menys greus, o venials, i inclús dels d’omissió, tot allò que hauríem pogut fer i no hem fet. Allibera de les actituds de mediocritat o d’egoisme que ens cal revisar i canviar. Com diu el Papa Francesc “que en la celebració del sagrament de la reconciliació, experimenteu –tal com és descrit a la paràbola del fill pròdig- el trobament personal amb el Pare i la seva abraçada amorosa, i que sentiu igualment dins vostre l’alegria del perdó i aquella pau del cor que sols Ell ens pot donar per la seva misericòrdia divina”.
Tornem al Senyor en aquesta Quaresma, la Quaresma de l’any de la misericòrdia, que hauria de ser especial, joiosa, acollidora del do de la indulgència. Ens farà bé acostar-nos al sagrament del perdó. No és que Déu s’hagi de reconciliar amb nosaltres, sinó nosaltres amb Déu i amb els germans.
