Acollits i refermats pel Sant Pare

El dia 10 de desembre de 2010, vaig ser rebut pel Sant Pare Benet XVI en audiència privada al Palau del Vaticà, i restarà una data significativa per al Bisbat d’Urgell. Moment intens i emotiu de comunió eclesial de la nostra Diòcesi, a través del pastor que s’unia al Papa. En aquell moment amb mi hi éreu tots, per més que fos breu però intensa i emotiva l’audiència, i tots érem acollits i refermats en la fe pel Successor de Pere, constituït per Jesucrist fonament visible de la unitat de l’Església. A prop seu ressonen fermes les paraules de Jesús: “Simó jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs convertit, confirma els teus germans” (Lc 22,32).

Ja al matí havíem celebrat amb els sacerdots i laics que m’acompanyaven, i amb continguda emoció, l’Eucaristia votiva dels Apòstols Pere i Pau a la Capella Clementina de les Criptes Vaticanes, units a les intencions del Sant Pare. Aquesta Capella mostra al fons de l’altar el tresor del mur antiquíssim que s’eleva just des del mateix sepulcre de l’apòstol, i que en vertical puja cap a l’altar papal de St. Pere del Vaticà, i s’enlaira fins la cúpula de Miquel Àngel de l’esplèndida i monumental basílica.

La visita al Papa fou de joia i agraïment. En teníem tants motius… En primer lloc la paternal benvolença del Sant Pare en concedir-me la dignitat d’Arquebisbe, honorant així sobretot el nostre Bisbat d’Urgell i el Principat d’Andorra. Agrair també la seva Visita pastoral a Barcelona i entre nosaltres per dedicar a Déu el temple de la Sagrada Família, inspirat per un sacerdot fill del nostre Bisbat, Sant Josep Manyanet, estretament vinculat al genial arquitecte Antoni Gaudí. I alhora donar gràcies perquè el Papa ens va mostrar amb gestos més que amb paraules, que l’amor a Déu i l’amor als homes, especialment als qui sofreixen, van totalment units, visitant l’Obra social centenària del Nen Déu de Barcelona, per a discapacitats. I vaig gosar invitar-lo a visitar Andorra, el nostre estimat petit país dels Pirineus.

En el moment d’entrar a la presència del Sant Pare, en sortia el Cardenal Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el qual joiós em digué que el Papa acabava de signar la declaració oficial del miracle obrat per la Serventa de Déu Anna Maria Janer Anglarill (Cervera 1800 – Talarn 1880) que feia realitat i propera la seva beatificació. Una dona santa, coratjosa i humaníssima que tant va fer ja en vida per ajudar els Bisbes d’Urgell Josep Caixal i Salvador Casañas en el servei envers els malalts pobres i en la tasca educativa d’infants i joves, i “sempre per causa de caritat”, com ella deia. Una obra que trobà continuïtat amb l’Institut de les Germanes de la Sda. Família d’Urgell, per ella fundada i que ara és present en més de dotze països.

 

Hem estat acollits amb tota delicadesa pel Papa i refermats per ell en la fe i en el camí de la santedat possible per a tots. Vam poder gaudir així, de prop, d’un Papa exquisit en les formes, pastor bondadós, honest, sense intrigues, com algú l’ha definit. Home de Déu que estima el silenci, l’oració, la vida discreta. Teòleg de reflexió pausada, atent al treball sistemàtic, a l’escolta diligent de les persones, avesat al diàleg que acull i no fereix. Mestre d’intel·ligència privilegiada, aguda i analítica, de profunditat germànica i claredat llatina, oberta com n’hi ha poques. I home de gran fe que estima la bellesa -sobretot de la música- i que s’eleva fins a Déu, el Creador de tot. Gràcies pel vostre ministeri Sant Pare!

 

Compartir