Amb l’elecció del Papa Lleó XIV, l’Església universal inicia un nou camí ple d’expectatives i profund sentit espiritual. Cada nou pontificat és, d’alguna manera, un signe dels temps i una resposta de Déu a les necessitats del moment històric que vivim. En aquest cas, el Papa Lleó es presenta com una figura amb fort arrelament en la Tradició, en el solc del Papa Francesc, i, alhora, amb una mirada serena, oberta i lúcida envers els reptes contemporanis. Nascut a Chicago l’any 1955, professà com a religiós augustinià, missioner, que va servir com a bisbe de Chiclayo (Perú) i posteriorment com a prefecte del Dicasteri per als Bisbes, on va destacar pel seu profund coneixement teològic i la seva sensibilitat pastoral. És reconegut per la seva formació sòlida en matemàtiques, teologia i dret canònic, així com per una espiritualitat marcada per la simplicitat evangèlica, la contemplació i el diàleg obert. Ha estat també una veu activa en favor de la justícia social i la pau, a prop dels necessitats, comptant molt amb els laics, i promovent la reconciliació social. En ser elegit com a Successor de Pere, ha escollit el nom de Lleó XIV, evocant la figura del papa Lleó XIII (1810-1903), símbol del diàleg modern entre l’Església, la societat i el món obrer, i indicant així una voluntat clara de continuïtat i d’obertura envers la nova era del coneixement i la comunicació.
Des del primer moment, el seu estil i les seves paraules han captat l’atenció del món sencer. Amb un to serè però ferm, el Papa Lleó XIV ha posat de manifest que el seu servei al Poble de Déu estarà marcat per la claredat doctrinal, la centralitat de Crist i un fort accent pastoral i sinodal, especialment orientat a aquells que viuen més allunyats de l’Església o es troben ferits per la indiferència espiritual del nostre temps. El nou Papa entén el seu ministeri apostòlic vinculat a la veritat de l’Evangeli com a font de llibertat i en continuïtat amb la gran Tradició de l’Església. Lleó XIV encarna la convicció que la fidelitat a la doctrina de l’Església és compatible amb una acollida plena de misericòrdia, especialment per a aquells que cerquen Déu sincerament. Aquest equilibri entre veritat i caritat sembla que pot ser un dels eixos del seu pontificat.
També ens va saludar amb la pau del Ressuscitat i ens va dir que “mai més la guerra!” i que calia esforçar-nos per la pau global. Va expressar la seva preocupació per la situació mundial, afirmant que la 3ª Guerra Mundial podria haver començat “a trossos”. Va demanar una pau “desarmant i desarmada”, una pau “justa i duradora” a Ucraïna i un alto el foc immediat a Gaza, alhora que celebrava l’acord de cessament del foc entre l’Índia i el Pakistan, i va pregar per l’alliberament dels ostatges israelians retinguts per Hamas. Fidel a la gran tradició intel·lectual de l’Església, com a bon augustinià, el Papa Lleó XIV promourà un diàleg fecund entre la fe i la raó, entre l’Evangeli i la cultura contemporània. En un món que sovint presenta la religió com a contrària al pensament lliure, ell defensa que creure no és renunciar a pensar, sinó obrir-se a una veritat més plena. Aquesta actitud el converteix en un pontífex especialment atent al món acadèmic, als joves i a tots aquells que cerquen sentit. Us animo a rebre el nou Sant Pare Lleó XIV amb esperança, pregària i disponibilitat, i que, com a Diòcesi, sapiguem caminar en comunió amb ell, units com a membres vius del Cos de Crist.
