Acabo de complir els meus 75 anys de vida, i al setembre en farà 50 que soc prevere, i 31 que soc bisbe. El 2001 vaig arribar a Urgell com a Bisbe Coadjutor de l’Arquebisbe Joan Martí i Alanis, a qui vaig succeir més tard com a Bisbe titular d’Urgell i Copríncep d’Andorra. Aquest any es compleixen molts aniversaris rodons que em porten a l’acció de gràcies a Déu pels seus grans dons i la seva misericòrdia envers mi, i també agraïment per tots els qui m’heu acompanyat i a qui he procurat servir perquè el Senyor sigui conegut, estimat i seguit amb fidelitat.
El Concili Vaticà II va disposar que, en complir 75 anys, els Bisbes posem el nostre ministeri en mans del Sant Pare perquè sigui lliure d’acceptar-nos la jubilació i nomenar-nos un successor. I així s’ha esdevingut a Urgell: el passat dia 12 de juliol el Sant Pare va nomenar Bisbe Coadjutor d’Urgell Mons. Josep-Lluís Serrano Pentinat, de 47 anys, nascut a Tivissa, a la Diòcesi germana de Tortosa, perquè vingui a ajudar-me en el ministeri episcopal a la Diòcesi d’Urgell, i quan el Papa ho decideixi, em succeeixi com a Bisbe i Copríncep d’Andorra. Ara treballarem en comunió, complementàriament, viurem junts i ens comunicarem les coses i els criteris per millor servir la Diòcesi i Andorra. Així ho vaig aprendre a fer jo amb l’arquebisbe Joan Martí i Alanis quan vaig arribar entre vosaltres el 2001, i així ho mirarem de fer ara amb el bisbe Josep-Lluís, amb la col·laboració dels preveres i diaques, dels consagrats i dels laics i laiques de la Diòcesi. Entre tots, sinodalment, estem cridats a ser l’Església santa de Jesucrist, que anuncia la seva Paraula, santifica i acompanya els fidels, i estima amb l’amor que ens ve de Déu i l’autoritat del servei fet amb humilitat i entrega. Comencem, per tant, una nova etapa de col·laboració entre els dos bisbes sempre per a evangelitzar i servir, per a estimar a imatge de Crist el Bon Pastor. Ajudeu-nos-hi amb la pregària, el consell i el compromís de tots. És una nova etapa per a tota la Diòcesi, que segur que ens renovarà i farà créixer. A tots ens caldrà acceptació i respecte d’opinions, decisions i maneres de fer, sempre amb generositat per oferir suport i atenció afectuosa a la persona que arriba, comprenent els seus anhels i forma de ser i de fer. Estimar i acollir de veritat, amb alegria i amb despreniment.
Per a mi també comença una nova etapa vital i l’aprenentatge de deixar pas al nou Bisbe, a saber minvar perquè els altres creixin i a fer equip aportant la pregària i l’experiència, que són virtuts fonamentals per a una comunió efectiva i una col·laboració harmoniosa. Ajudem tots el Bisbe coadjutor Josep-Lluís perquè es trobi bé entre nosaltres i ens doni la gràcia renovadora del seu episcopat. A cada època el Senyor ens ajuda de formes diferents, i ens fa créixer amb el seu amor. Cal que ell creixi i que jo minvi, deia el Baptista, que és un gran referent per a mi, que tinc per lema episcopal les paraules “a preparar els camins del Senyor”. Amb humilitat, sense cercar protagonismes, acollint les pròpies limitacions i veient les àrees on ell podrà excel·lir millor, vetllarem per vosaltres. Sempre i tots hem de confiar en les capacitats de l’altre i donar-li el suport necessari per dur a terme la seva bella missió: ser entre nosaltres presència viva del Crist Bon Pastor. Siguem tots col·laboradors del nou bisbe coadjutor, cridat a succeir-me en el ministeri episcopal a Urgell. El Senyor ens ajudarà a ser fidels i a estar oberts a les novetats que Déu vulgui per a la nostra Diòcesi i la seva entrega a l’anunci de l’Evangeli.
