Accidents laborals i Primer de Maig

Més d’un centenar de persones, segons dades de la Generalitat, van morir l’any 2023 per accident laboral a Catalunya, i a tot Espanya 721. Gairebé dues cada dia, sense comptar les que han patit greus afectacions de salut per accidents o les que pateixen malalties professionals. Cadascun d’aquests accidents ha tingut greus conseqüències personals i econòmiques en les famílies dels accidentats, que, a més, no sempre reben el suport institucional necessari. Un problema alarmant i un indicador de la importància de la prevenció i la seguretat laborals. Per aquest motiu, el 2003, l’Organització Internacional del Treball (OIT) va convertir el 28 d’abril en Diada Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, a tocar del Primer de Maig.

Al darrere d’aquestes dades, que afecten sobretot la indústria i la construcció, s’amaguen també d’altres realitats. En primer lloc, la constatació que, segons els experts, hi ha factors molt significatius a l’hora d’avaluar riscos: l’excessiva subcontractació o temporalitat que no ajuden a garantir l’aplicació de mesures i hàbits de treball saludables, la irregularitat d’algunes contractacions (p.ex. no tothom pot disposar de permís de treball) que exposa alguns treballadors a abusos i a pressions, no només en el seu salari i horaris, sinó també pel que fa a les condicions de seguretat. Alguns diaris, no fa gaire, es feien ressò per exemple de les condicions laborals en què es desenvolupaven alguns enderrocs, que no eren fets aïllats. I encara cal remarcar que el grau de compromís sindical en els centres de treball té una relació directa amb el control i implantació de mesures de seguretat a les empreses.

El treball, segons la Doctrina Social de l’Església, és central en la vida de les persones: per guanyar-se la vida, per poder desenvolupar-se plenament, per tenir cura dels qui ens envolten, i també per contribuir al bé comú i, en més d’un sentit, a la Creació. El treball, remunerat o no -cal distingir entre treball i ocupació-  exigeix condicions dignes. Ha de ser lloc de vida i no causa de mort.

En aquest sentit, cal valorar com es mereixen i encoratjar els esforços que fa tanta gent, cristiana o no, per tal de dignificar-ne les condicions, perquè certament convé incidir no només en l’atenció a les víctimes dels accidents i en les seves famílies, sinó en aquells factors que tenen a veure amb les causes, no sempre prou visibles i valorades. En aquest sentit, el compromís sindical perquè les contractacions i condicions laborals siguin dignes i justes, l’atenció i solidaritat amb els companys de feina quan cal, l’observança de les mesures de seguretat, la formació continuada, són petites o grans accions imprescindibles, a banda, és clar, de la consideració que en el món del treball, el guany econòmic no hauria de condicionar absolutament tota l’activitat.  Diu el papa Francesc, que “no podem acostumar-nos als accidents laborals, ni resignar-nos a la indiferència. No podem acceptar el malbaratament de vides humanes. Les morts i lesions són un tràgic empobriment social que ens afecta tots, no només les empreses o famílies implicades. No ens hem de cansar d’aprendre i reaprendre l’art de tenir cura, en nom de la humanitat comuna. La seguretat no només està garantida per una bona legislació, que cal fer acomplir, sinó també per la capacitat de viure com a germans en el lloc de treball”.

Compartir