El dia 2 de juliol tingué lloc el tradicional Aplec de la Mare de Déu de Montgarri, o “La Pregària” de Montgarri, que any rere any aplega els devots i fidels de la Verge Maria de la Vall d’Aran, els Pallars, la Ribagorça i l’Arieja-Cuserans. Fou presidit per l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives que estigué acompanyat per l’Arxiprest de la Val d’Aran, Mn. Pere Balagué, i per Mn. Gabriel Casanova, Rector del Seminari d’Urgell i pels diaques recentment ordenats Mn. Edinson-Josep Salas i Mn. Gilbert Bea. També hi assistiren el Rector del Seminari Major Interdiocesà, Mn. Pere Oliva, i altres preveres així com els seminaristes.
Hi assistiren les Autoritats encapçalades per l’Alcalde de Naut Aran, Il·lm. Sr. Cèsar Ruiz-Canela; el Magnífic Sr. Conseller d’Agricultura i Ramaderia del Conselh Generau i altres Regidors i Consellers de la Vall d’Aran. El grup d’Amics de Montgarri, amb el grup de Pelegrins de St. Girons vinguts de l’Arieja i una gran assemblea de fidels hi participaren activament.
A la seva homilia amb fragments en català, aranès, castellà i francès, l’Arquebisbe destacà el valor de la visita de la Mare de Déu a la seva parenta Elisabet com un signe que també els cristians hem d’estar amatents a les necessitats dels nostres germans, especialment dels qui més necessitat tinguin de nosaltres. Mons. Vives també destacà el valor d’un aplec, de reunir-se, fraternalment, entorn al Santuari de la Mare de Déu: l’aplec ens fa sortir de nosaltres mateixos per retrobar-nos amb altres, els veïns, els germans, els qui pensen diferent a nosaltres però que s’uneixen a l’aplec que està obert a tots, sense distinció. També destacà el moment Sinodal que vivim a l’Església, que ens reclama fraternitat, i com al final la “Caritat” que l’Ajuntament ens farà (amb pa, vi i formatge) ens empenys pels camins de la solidaritat i la generositat envers els qui ens necessiten.
El Santuari de la M. de Déu de Montgarri, és un signe d’aquesta estimació a Maria que es remunta a principis del segle XII, amb l’actual l’església construïda al segle XVI, que té al costat diverses edificacions corresponents a l’antic hospital, la rectoria i la casa de l’Administrador del Santuari. El conjunt sofrí molts danys especialment al segle XIX.
Acabada l’Eucaristia, sacerdots, autoritats i fidels acompanyaren la imatge de la Mare de Déu en processó, precedits segons costum a la Vall, amb la bandera i la creu, i els cants devots fins al lloc on la tradició narra que fou trobada la imatge per un bou i els pastors. Allà va tenir lloc el res de l’Àngelus amb el cant de la Salve.
Posteriorment en un ampli prat veí fou beneïda i distribuïda a tothom “la caritat”, és a dir les 1.500 racions de pa, formatge i vi amb què l’Ajuntament obsequia els pelegrins que venen tan nombrosos i perseverants de tota la Vall d’Aran i de banda i banda del Pirineu, i que significa el tradicional compartir i la solidaritat que hem de tenir els qui participem de tota festa cristiana, especialment de l’Eucaristia.
