En aquest any 2019 estem celebrant al Principat d’Andorra el 600 aniversari del Consell de la Terra, antecessor de l’actual Consell General, o Parlament, gràcies al Decret concedit pel Bisbe d’Urgell Francesc de Tovia l’11 de febrer de 1419, i ratificat mesos més tard pel Comte de Foix Joan Ier., amb la finalitat que els andorrans poguessin elegir alguns representants que tinguessin cura dels assumptes de les Valls. Aquesta Institució fou llavor de l’actual Consell General o Parlament, i és exemple històric d’una incipient democràcia que culminaria 6 segles més tard en l’actual òrgan democràtic legislatiu. Fa 600 anys, doncs, naixia formalment el Consell de la Terra, òrgan representatiu que, amb les modificacions introduïdes al llarg del temps, ha perviscut fins als nostres dies. A partir de la creació del Consell Executiu, el Consell General, hereu del Consell de la Terra medieval, ha esdevingut l’òrgan legislatiu del Principat d’Andorra, funció que fou confirmada posteriorment, l’any 1993, amb l’aprovació de la Constitució.
Que n’és de transcendent poder celebrar amb naturalitat, fins amb rutina, els aniversaris de l’aprovació de la Constitució del nostre Principat d’Andorra. Va ser un impuls molt gran per al país i el va assentar amb decisió i responsabilitat entre les nacions democràtiques del món. Molts creien que era una “antiguitat” que no resistiria posar-lo al dia. I la desinformació fa que molts no coneguin Andorra ni la seva idiosincràsia, especialment pel que fa a la funció del seu bisbe i copríncep. Al nostre Bisbat d’Urgell, però, sento que estimem molt el Principat d’Andorra, i hi ha un gran respecte perquè el Bisbe pugui ser lliure i actuar segons les responsabilitat també polítiques que aquest servei “pastoral” li comporta. Els fidels ho coneixen i ho comprenen. Perquè és així com jo ho visc: com un servei, que val la pena prestar a un petit país perquè tingui independència i sobirania reconegudes. El bisbe li fa el servei de ser el seu Cap d’Estat, juntament amb el President de França, hereu dels Comtes de Foix que el 1279 signaven davant el Rei de Catalunya-Aragó els Pareatges, pels quals prenien una responsabilitat política sobre aquesta nació del Pirineu. Podrà continuar? Els andorrans tenen la paraula.
La Constitució ara plasma els principis fonamentals sobre els quals descansa l’organització del país, els límits i les facultats de l’Estat, així com els deures i drets dels individus i les institucions. Andorra és un Estat sobirà i un Estat de Dret, però també Estat de pau i de savis equilibris, defensor dels Drets Humans i exemple de pervivència al llarg dels segles, sabent mantenir-se Andorra prudent i indemne enmig de moltes vicissituds, i formant part de la cultura catalana mil·lenària. La Constitució és exponent d’un gran moment d’”encontre”, de trobament, entre Poble i Coprínceps, Comuns i Govern, institucions i ciutadans, nacionals i estrangers legalment residents, sobirania pròpia i obertura a les altres nacions, encontre fecund de drets i de deures per part de tots. El gran pacte social de 1993 prefigurat en el Consell de la Terra de 1419 ha de continuar inspirant-nos avui, ja que fixa i promou els drets de tots els andorrans. I recordar el que units som capaços de ser i de fer. El lema del país: “Virtus, Unita, Fortior” significa que fonamentats en la confiança i la unitat podrem afrontar els reptes de futur, i continuarem aportant la nostra singularitat com a Poble al costat i col·laborant amb les altres Nacions de la terra.