La nova evangelització es considera «com una exigència, però a més a més com una operació de discerniment i com un estímul per a l’Església actual» (n. 44), a fi que les comunitats cristianes esdevinguin «lloc en el qual ja ara es realitza l’experiència de Déu, i lloc on ens deixem transfigurar pel do de la fe, sota el guiatge de l’Esperit del Ressuscitat» (n. 88).
L’Església ha estat des dels seus orígens missionera i ha anunciat Jesucrist i el seu Evangeli a qui no els coneixien. L’específic de la proposta actual d’una “nova evangelització” fa referència al fet que s’adreça sobretot a les persones batejades però no suficientment evangelitzades, més aviat allunyades de la vida de l’Església. És amb aquest objectiu que es proposa una renovació de la pastoral ordinària de les Diòcesis per poder nodrir la vida i la fe de moltes persones de països d’antiga tradició cristiana, que pateixen un procés de secularització creixent.
La finalitat de la nova evangelització és, doncs, la transmissió de la fe que l’Església viu, d’una manera més adequada als temps actuals. Les condicions històriques són diferents respecte al passat, i els continguts essencials de la fe, malgrat ser sempre fonamentalment els mateixos, «tenen necessitat de ser confirmats i aprofundits» (n. 94). Hi ha obstacles interns i externs a la vida de l’Església, però molts signes positius fan esperar un renaixement de la fe en el nou context cultural del segle XXI.
El subjecte de la transmissió de la fe és l’Església, que es manifesta visiblement en cada Església particular, presidida per un bisbe. Llocs privilegiats d’evangelització són la parròquia, «comunitat de comunitats» (n. 107), i la família, «lloc exemplar d’evangelització» (n. 110). Tots els cristians estem cridats a l’evangelització; i molt especialment, els consagrats i els contemplatius, així com també els membres de grups apostòlics i moviments.
Per revifar l’acció pastoral, és necessari augmentar localment les ocasions d’un primer anunci de l’Evangeli a un nivell el més ampli possible, així com també consolidar el procés d’iniciació cristiana a la vida sacramental i un camí educatiu que sostingui un compromís cristià més ferm en les condicions socials i culturals actuals. Una nova evangelització significa anunciar arreu amb nou ardor, sense pors i sense complexos, la veritat de Jesucrist, «Evangeli de Déu, per a la fe dels homes» (n. 169). Fem cas de la vivència de St. Pau: “Jo no puc gloriar-me d’anunciar l’Evangeli, perquè és una obligació que m’han imposat: Ai de mi si no anunciés l’Evangeli!” (1Co 9,16).
