El fenomen migratori no és només un problema econòmic, social, demogràfic, cultural i polític. Precisament perquè s’ha convertit en un tema cada vegada més polititzat, entendre la raó d’aquest moviment global humà, la presència dels emigrants i la seva integració en les societats europees, necessita ara una bona comunicació. Per això, ¿com comunicar, informar i sobretot formar els fidels catòlics per a una percepció correcta del fenomen de l’emigració? Com testimoniar tot el bé que s’està fent a Europa a través de l’Església Catòlica? Com combatre les nombroses “notícies falses” que alteren la realitat? Són les preguntes amb què s’han confrontat els responsables de la Pastoral dels Emigrants de les Conferències Episcopals d’Europa, reunits a Estocolm (Suècia) del 13 al 15 de juliol.
El fenomen de l’emigració dins Europa ha estat i és saludable per a la fe, perquè molts cristians provinents d’Europa de l’Est, Orient Mitjà o Àfrica han mantingut i viuen la seva fe en els països d’acollida, que estan massa marcats per un procés fort de secularització. D’altra banda, una gestió incorrecta o la manipulació conscient del fenomen migratori a través dels mitjans de comunicació social sovint han donat lloc a malentesos, per no dir actituds hostils per part de la comunitat acollidora. Preocupa el que revelen les enquestes sobre tancament i indiferència creixents en molts països europeus.
En temps de crisi econòmica, creix la percepció en l’opinió pública que els governs nacionals haurien de cuidar primer els seus propis ciutadans i no els immigrants. Si en els debats mediàtics, el fenomen migratori només és abordat sota perspectives econòmiques o polítiques, el resultat és evident: s’oblida el dret inalienable a la dignitat de tota persona humana. A més, els mitjans de comunicació no sempre saben tractar el fenomen complex de la mobilitat humana amb la deguda competència. I per això el paper central de la comunicació per explicar bé la mobilitat humana amb les seves tragèdies, però també amb la seva bellesa i riquesa. S’haurà d’invertir més en la formació dels comunicadors i en l’ús pastoral positiu de les xarxes socials.
Quan s’utilitzen de manera acrítica categories ‘prestades’ d’altres àmbits, com la política, la sociologia o l’economia, es generen confusió i por. La mobilitat humana és un repte urgent que requereix un renovat compromís també per part de l’Església, expressant d’una manera senzilla però clara, el punt central de la dignitat de tota persona. En aquest sentit, el testimoni dels cristians serà molt més fort si els diversos àmbits pastorals encarregats de l’atenció humana testifiquen el mateix anhel de protegir la persona. Haurem de desafiar la narració simplificadora i les notícies falses, acceptant l’encontre amb l’altre, estimant-lo no en abstracte, sinó en la concreció de la vida quotidiana. En temes de migració, les obres tenen més força que moltes paraules, sovint inadequades, per explicar les raons de la tragèdia i la soledat que pateixen tantes persones, lluny de la seva pàtria. En aquest tema és important seguir les pautes indicades pel Papa Francesc i resumides amb les paraules “acollir, protegir, promoure i integrar”, i que davant el sofriment dels refugiats, “l’única resposta és la solidaritat i la misericòrdia”.
