També la nostra Diòcesi fou lloc de pas cap a Compostel·la. Precisament avui serà inaugurada a Ponts la senyalització del tram del Camí de Sant Jaume anomenat “camí del Segre“, i a La Seu encara es conserva l’antic hospital de pelegrins del segle XIV. Així mateix, en una visita recent a Lleida vaig descobrir que era viva la tradició segons la qual és en aquesta ciutat que el pelegrí Sant Jaume, va ser ajudat en la seva missió per un àngel que li va treure una punxa que tenia al peu. Lleida i Jaume estem units. I ja és més coneguda la tradició que a Saragossa rebé l’ajuda de la Verge Maria que l’encoratjà en moments de defallença apostòlica. Maria sempre ajuda els apòstols i els amics del seu Fill.
El fenòmen del camí de Sant Jaume s’ha revelat sorprenent i il·luminador del misteri de la persona, i de la seva recerca religiosa. És com un miracle inexplicable de descobriment i aprenentatge de vida: confronta la persona amb la seva soledat i alhora l’obre als companys de camí; crea una solidaritat real entre els caminants de diversos llocs i cultures; fa viure el goig de compartir i de ser hospitalaris; fa adonar que viure amb el mínim indispensable fa feliç; obre al canvi de vida, a la conversió i al perdó; fa veure les coses, el passat i sobretot el futur de forma ben diferent… obre els ulls al cel i a les estrelles. Perquè tota persona és un enyoradís del cel que Déu ha sembrat dintre seu.
Ni que sigui només espiritualment, fem-nos també pelegrins de fe, i peregrinem avui fins a Compostel·la. Tot cristià és sempre un pelegrí, fins que arribarà a la meta, que és la Casa del Pare. Cerquem, doncs, sense cansar-nos ni defallir. Perseverem en el camí emprès, sabent que Jesús camina amb nosaltres i ens guia. Ell mateix s’ha fet camí. Ell mateix guia els caminants. Recordem com es va aparèixer el vespre de Pasqua als dos deixebles d’Emmaús com un company de camí (Lc 24), i a poc a poc els escoltà, els deixà que li expliquessin els seus dubtes i frustracions, i els ajudà a trobar l’esperança i a fer experiència de l’amor nou, revelant-los les Escriptures que parlaven d’Ell. I, sobretot, escoltà la seva pregària de quedar-se amb ells, i a taula els va partir el Pa de la Vida, que és la seva mateixa persona i el seu immens amor. Llavors el reconegueren.
Preguem amb el missatge dels bisbes de Galícia als joves: “Que l’amor de Déu que hem conegut gràcies a Jesucrist, de qui és testimoni l’apòstol Sant Jaume, enforteixi les nostres vides i ens faci protagonistes del futur de la nostra Església i del nostre món”.
