Fa 25 anys, l’11 d’octubre de 1992, el Papa sant Joan Pau II amb “Fidei depositum” aprovava i regalava a l’Església “El Catecisme de l’Església Catòlica”, un dels textos més importants que dimanen del Concili Vaticà II, que expressa i formula el tresor de la fe de l’Església. En temps difícils de “dictadura del relativisme” (Benet XVI) el Catecisme ha estat i és el lloc de referència de la fe de l’Església i regla segura dels seus ensenyaments.
El Catecisme va ser fruit d’una amplíssima cooperació. La seva redacció va durar 6 anys per part una comissió que va presidir el Cardenal Joseph Ratzinger i que va elaborar el text, va ponderar les modificacions i va examinar les observacions de nombrosos teòlegs, exegetes, experts en catequesi, i, sobretot, dels bisbes del món sencer. Es pot dir que el Catecisme va ser el fruit d’una col·laboració de tot l’Episcopat de l’Església Catòlica, i testifica, així, la naturalesa col·legial de l’episcopat i la catolicitat de l’Església.
Presenta amb fidelitat i de manera orgànica la doctrina de la Sagrada Escriptura, de la Tradició i el Magisteri de l’Església, així com de l’herència espiritual dels Pares i Sants. Té en compte, també, les declaracions doctrinals inspirades per l’Esperit Sant i il·lumina amb la llum de la fe les situacions noves i els problemes que en altres èpoques no s’havien plantejat encara. Té quatre parts: Credo; Litúrgia, amb els sagraments en primer lloc; l’actuar cristià, exposat a partir del Decàleg; i, finalment, la pregària cristiana. Les 4 parts estan relacionades entre si: el misteri cristià és l’objecte de la fe (1ª part); aquest misteri és celebrat i comunicat en les accions litúrgiques (2a part); és present per il·luminar i sostenir els fills de Déu en el seu obrar (3a part); inspira la nostra pregària, l’expressió principal és el “Pare nostre”, i constitueix l’objecte de la nostra súplica, la nostra lloança i la nostra intercessió (4a part).
Els Bisbes de Catalunya dèiem en el document “Transmetre el tresor de la fe” (2013) que els esforços realitzats per comunicar l’Evangeli i educar la fe de la manera que en cada moment ha semblat més adequada han estat ben importants a Catalunya i han comptat amb el servei generós de molts cristians. A l’hora de fer balanç, alguns podrien fer seva la lamentació de Simó: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res!» (Lc 5,5). Avui no sols palpem la dificultat de transmetre la fe, sinó que a més ens preguntem què és el que no hem fet prou bé, perquè el testimoni i l’anunci donats tantes vegades, semblen infructuosos. No obstant això, lluny de caure en la inacció, el pessimisme o el tancament, tots continuem sentint que la missió encomanada per Jesús a la seva Església és ben viva i que aquesta, lluny de cap ambició terrenal, “sols desitja una cosa: continuar, sota el guiatge de l’Esperit Defensor, l’obra mateixa de Crist que vingué al món a donar testimoni de la veritat, a salvar i no a condemnar, a servir i no pas a ser servit” (GS 3).
Renovem l’acollida del Catecisme amb esperit de comunió i usem-lo assíduament per anunciar la fe. És text de referència segur i autèntic per a l’ensenyament de la doctrina catòlica, i sobretot per a l’elaboració dels catecismes locals. S’ofereix a tot aquell que ens demani raó de l’esperança que tenim (cf. 1Pe 3,15) i que vulgui conèixer el que creu l’Església Catòlica.
