Temps de turisme. També donem la benvinguda a tots els qui passareu uns dies entre nosaltres, en els paisatges i pobles del nostre magnífic Bisbat d’Urgell. Volem que us trobeu com a casa i que la celebració de la fe en les nostres parròquies i la bellesa del nostre patrimoni religiós i cultural us ajudin en el vostre viure. Us acollim amb les braços oberts i volem que també vosaltres us sentiu ben estimats i acollits. I si podeu marxar a fer algun viatge, deixeu-vos enriquir per les noves experiències i amistats. Mantinguem un cor obert i meravellat per la bondat i la bellesa que ens envolten. I no ens oblidem de la vida espiritual, que també cal cuidar i mantenir desvetllada.
Temps de colònies i campaments. Juliol i agost és quan els infants i els joves aprofiten per viure un estil de vida més solidari i fratern, més proper a la natura i educatiu del seu temps lliure. L’Església aprofita aquest moment privilegiat per a proclamar-hi la fe en Crist que és llum i sentit per a tot el nostre viure. A Urgell tenim 14 Esplais parroquials, amb 1.200 nens i 200 monitors, i 6 Agrupaments escoltes amb un total de 400 nens i 120 caps. I tots els amics que ens visiten… Tots ells programen activitats de cara a l’estiu, colònies, campaments, camps internacionals, rutes, casals, i intercanvis… amb una renovada il•lusió educativa i evangelitzadora, malgrat les dificultats que sempre hi haurà. Volem evangelitzar a través d’una educació integral en valors humans i cristians, del respecte a la natura i l’amistat, i pel reconeixement de Déu en les persones i en la creació.
Temps per al creixement i la maduració personal. Val la pena aprofitar les vacances i el poc o molt temps lliure que tinguem, per pregar i escoltar Déu, llegir l’Evangeli, trobar temps per al recés i la renovació de la nostra confiança i abandó en les mans de Déu. Són suggerents les reflexions de Chiara Lubich al seu “Diari personal“: “Tota la saviesa de la vida consisteix a viure bé el moment present, però per posar-ho en pràctica cal una gran confiança en Déu. És necessari saber perdre en el cor de Jesús qualsevol preocupació que ens ve per alguna cosa del passat, o del futur, o del que sigui, que Déu no vol que ens n’ocupem directament en el present. Per això, a vegades, aquesta vida exigeix un abandó a Déu sovint no del tot senzill, però alhora gran i fins i tot heroic, i és amb aquests actes heroics de confiança que atraiem l’ajuda divina i directa envers el que més ens preocupa, de manera que la vida esdevé una comunió contínua entre l’ànima que fa el que Déu vol d’ella en el present, i Déu que realitza el que l’ànima li deixa fer” (18.11.1969).
Feliç temps de vacances per a tots!