“Tots serem transformats per la victòria de Nostre Senyor Jesucrist”

Estem dins la setmana de pregària per la Unitat dels Cristians del 18 al 25 de gener. Ja fa quatre anys, festejàvem el centenari d’aquesta iniciativa ecumènica de pregar per la mateixa intenció: que tots siguem u i que Déu sigui reverenciat per tots al mateix temps. Un gran moment d’aquesta unitat per als catòlics fou l’any 1964, quan a Jerusalem, el Papa Pau VI i el Patriarca ecumènic ortodox Atenàgores I, s’abraçaren i van recitar junts l’oració de Crist “que tots siguin u” (Jn 17). I aquell mateix any, s’aprovà el «Decret sobre l’Ecumenisme» del Concili Vaticà II que comença dient de forma solemne que “promoure la restauració de la unitat entre tots els cristians és una de les finalitats principals que s’ha proposat el Sagrat Concili Vaticà II ja que una és l’Església fundada pel Crist Senyor”, i subratlla que l’oració és l’ànima del moviment ecumènic i promou la pràctica de la setmana d’oració per la unitat dels cristians

El lema de la setmana de pregària per al 2012, s’inspira en 1Co 15,51-58: “Tots serem transformats per la victòria de Nostre Senyor Jesucrist“. I els materials preparats per un grup ecumènic polonès de treball insisteixen en el poder transformador de la fe en Crist, tema molt relacionat amb la nostra oració per la unitat. ¿Qui ens farà convergir vers la unitat? ¿qui guanyarà al final? Hem de reflexionar més profundament sobre el que significa «guanyar» i «perdre», especialment a la llum del fet que el concepte de «victòria» s’entén freqüentment en termes triomfalistes. No obstant això, Crist ens mostra una manera molt diferent d’entendre-ho. La rivalitat és una característica permanent no només en l’esport, sinó també en la vida política, empresarial, cultural i fins i tot en l’eclesial. Quan els deixebles de Jesús discutien sobre «qui era el més important» (Mc 9,34), es veia clarament que aquest impuls és fort. Però la reacció de Jesús era molt senzilla: «si algú vol ser el primer, que es faci l’últim i el servidor de tots» (Mc 9,35). Es tracta d’aconseguir una victòria que integri tots els cristians en el servei de Déu i del proïsme. Aquesta és la unitat per la qual preguem. I aquesta és la transformació que desitgem, i que només ens pot venir del poder transformador de l’Esperit de Crist Ressuscitat. És pregant i esforçant-nos per la unitat plena i visible de l’Església com nosaltres mateixos -i les tradicions a les quals pertanyem- serem canviats, transformats i configurats amb Crist. La unitat per la qual preguem podrà exigir el canvi de formes de vida de l’Església que ens són familiars. Aquesta unitat no és simplement una noció «còmoda» d’amistat i cooperació. Requereix una voluntat de superar qualsevol forma de competició entre nosaltres. Hem d’obrir-nos els uns als altres, oferir i rebre els dons que tenim, per tal de poder veritablement entrar en la nova vida de Crist, que és l’única veritable victòria. Deixem-nos transformar…

Per això preguem confiadament: “O Déu Totpoderós, en Jesús ens heu dit que qui vulgui ser el primer s’ha de fer l’últim i el servidor de tots. Entrem a la vostra presència sabent que la vostra victòria s’obté per la debilitat de la creu. Us preguem que l’Església pugui ser una. Ensenyeu-nos a acceptar humilment que aquesta unitat és un do del vostre Esperit. I a través d’aquest do, canvieu-nos, transformeu-nos, i feu-nos més semblants al vostre Fill Jesucrist. Amén.”

Compartir