Estimats germans:
Avui, octava de Nadal, celebrem la festa de la Mare de Déu, per tal de recordar que el Fill de Déu s’ha fet home en el si d’una dona, perquè nosaltres puguem arribar a ser fills de Déu. És per això que els cristians li dediquem una de les festes més solemnes de l’any, en celebrar la seva maternitat: Sant Maria, Mare de Déu
Acompanyats de Maria, però, tenim la nostra mirada en el Fill que avui fou circumcidat i li posaren el nom de Jesús, que vol dir: Déu salva.
Maria està present en tota l’obra del seu Fill: no sols li dona cabuda en el seu si, sinó que també està al seu costat després de néixer, i juntament amb Josep, prenen cura amorosa d’ell. El presenta i ofereix als qui s’acosten a ell, com els mags i els pastors, fent de intermediària entre el Fill de Déu i els qui s’han de salvar per ell.
El més profund de tot, però, és allò que passa en el cor mateix de Maria: Conservava en el seu cor aquests records i el meditava. Si Jesús és salvador del món, Maria és la primera salvada; si és la llum dels cors, és la primera il·luminada. Estimant, doncs, Maria, estarem sempre a prop de la salvació; guardant, com ella, aquests records, estarem en el camí de conèixer el misteri, i serem il·luminats, quan el meditarem.
Avui, per un altre costat, comencem un any més de la nostra vida. El temps: cada moment, cada dia, cada any, és la millor riquesa que ens ha estat donada. En el temps ens estem fent per al més enllà, bé o malament: bé si creiem en el Senyor, si estem amb ell, si comptem amb ell com el sembrat que creix a la llum del sol. Malament, si el nostre temps corregués lluny de Déu, sense comptar amb ell, sense ser escalfats pel seu amor, ni ser ensenyats per la seva veritat. Fem pregària nostra aquells paraules: Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu.
Finalment, avui se celebra el dia mundial de la pau. La pau és el resultat de trobar-se persones pacífiques, famílies pacífiques. Fa temps que els homes del món treballem a favor de la guerra, cultivant actituds que afavoreixen l’agressivitat, les diferències entre pobles i races, la prepotència d’uns sobre altres. No podem declarar-nos pacifistes, ni demanar a Déu la pau, mentre no mirem a l’altre com a nosaltres mateixos i no creem condicions d’igualtat i de respecte; mentre no aprenguem que la terra és la casa de tots, amb igualtat de condicions. No podem tenir pau sense tornar a Jesús, Príncep de la Pau.
