El mil·lenari del Sant Ermengol ordenat de bisbe l’any 1010, ens estimula a redescobrir els fets més rellevants de la seva vida per trobar-hi motius per a l’acció de gràcies a Déu, de qui prové tota santedat, i motius per a la imitació de les seves virtuts i per a la pregària confiada en les nostres actuals necessitats.
Ermengol, cultivat en l’oració i la lectura de la Paraula de Déu a l’escola catedralícia prop del seu oncle i predecessor el bisbe Sal•la (981-1010), ens fa estimar del tot Jesucrist, i aquesta és la clau de la seva santedat i del seu amor a les realitats eternes. Per donar culte a Déu totpoderós, dugué a terme la construcció de la Catedral de Sta. Maria d’Urgell que consagraria el seu successor Eribau el 1040, i això revifa el nostre amor per la bellesa de la litúrgia eclesial, cel obert a la gràcia divina. Ell era fill dels vescomtes de Conflent, però es féu servidor de tots i sempre proper als més pobres i humils, que defensava, especialment amb la institució de pau i treva, unint esforços amb el seu contemporani l’abat-bisbe Oliba de Ripoll-Vic. Tingué molta cura de difondre el do del miracle eucarístic del Sant Dubte d’Ivorra, perquè la fe s’enfortís entre els fidels i per estimular l’amor a l’Eucaristia, que és la realitat més important de la nostra vida i acció apostòlica. Ermengol ens ensenya a ser lluitadors valents contra els enemics espirituals de la fe, ell que defensà dels enemics temporals els seus fidels, com a Guissona. Pelegrinà a Sant Jaume de Compostel•la i a Roma, i ens mostra que som sempre pelegrins de tots els camins i acompanyants de tots els homes, els nostres germans, per anunciar-los la fe cristiana. Amb els seus béns va fer possible que els sacerdots tinguessin vida comuna, instituint una comunitat de canonges, per mostrar la dimensió comunitària de la fe i del ministeri sacerdotal. I va dedicar molt d’esforç a bastir ponts materials a les muntanyes i rius perquè entenguéssim que hem de treballar generosament per bastir ponts d’amor i de comprensió que acostin les persones i pobles, i a perdre-hi la vida si ens és reclamada, sempre per l’entesa i la reconciliació. Ell mateix morí “martirialment”, quan caigué al Pont de Bar mentre bastia el pont sobre el riu Segre. És advocat per a la pluja, i així indica que és necessari ajudar els germans perquè cerquin i puguin trobar la pluja de gràcia divina, que els farà feliços en el Crist.
En temps de nova evangelització, ens convé aprendre dels sants que ens han precedit. Són brúixola que orienta la renovació vers l’essencial que és l’amor a Déu i l’amor al pròxim. Aquí hi ha resumida tota la vida cristiana. Que sant Ermengol intercedeixi per tots nosaltres!