Germans:
Hi ha persones que han descobert un ideal, un projecte o un amor tan gran i atractiu, que no pensen en altra cosa ni desitgen res més. Alguns han arribat al punt d’abandonar-ho tot per tal de donar-se plenament a la consecució i al cultiu d’allò que més desitgen. ¿Creieu que hi ha alguna cosa tan important que mereixi la pena de renunciar-ho tot per mor de posseir-la?
A Salomó Déu li proposa de demanar-li allò que més vulgui, i li promet que li serà concedit, sigui el que sigui. Ell demana només la saviesa necessària per saber estriar el bé del mal i així, poder governar el seu poble i fer-li justícia. Salomó ha cregut més important la saviesa que una vida llarga, la riquesa o la venjança els enemics. La bona disposició de Salomó va plaure a Déu i li va ser concedit plenament el que demanava. La història confirma que va ser un rei tan prudent i sagaç que, ni abans d’ell ni després, ningú no se li pot comparar.
Pel que acabem de dir podem entendre millor el missatge de l’Evangeli que hem escoltat: el Regne del cel és el més important de tot, és l’ideal pel qual val la pena escarrassar-se fins a la fi, vendre tot el que hom té, renunciar a qualsevol benefici, seguretat o plaer. El Regne del cel és com un tresor amagat, com una perla fina. No és freqüent trobar un tresor amagat o descobrir una perla fina. Potser aquestes coses només son trobades per aquells que no es donen per satisfets amb el que tenen, pels qui no s’acontenten amb poca cosa, pels idealistes i aventurers. Fer una tal descoberta en l’ordre espiritual és propi de persones inconformistes, inquietes: cosa que denota un cor gran. En l’ordre temporal són el que en diem persones ambicioses. En el món de l’esperit, són els sants.
És clar que els valors temporals, com diu la mateixa paraula, són per un temps, passen i ens abandonen del tot. Ens caldria, doncs, la saviesa de Salomó per saber destriar el bé del mal, i posar-nos a cercar tots els valors del Regne del cel que són transcendents i eterns. En arribar en aquest punt, és bo saber que els valors del Regne es deixen trobar per tots aquells que els busquen decididament. Hem escoltat, fa poc: Truqueu i se us obrirà, demaneu i se us donarà, cerqueu i trobareu. Perquè al qui truca se li obre, al qui demana se li dóna, el qui cerca troba.
No podria ser d’altra manera, si considerem amb Sant Pau que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva. (…) Ell que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.
Si ens decidim a cercar el tresor amagat, no podem oblidar que no l’hem de buscar a fora, no cal fer viatges costosos, no fa falta disposar de capital, ni es tracta d’haver de tenir qualitats excepcionals. Cal només decidir-se a baixar a l’interior de si mateix, escoltar els batecs del nostre cor i la veu de la nostra consciència. En efecte: el Regne de Déu dintre de vosaltres està. Haurem de buscar, això sí, una mica de silenci, no tenir por de trobar-se amb un mateix. Ens cal, en definitiva, una mica d’esperit d’oració, perquè és en el secret del nostre cor on té lloc el diàleg entre Déu i nosaltres. Majorment quan, pel baptisme, tenim plantada en la nostra ànima la llavor del Regne del cel.