Les Delegacions Diocesanes de Pastoral de la Salut durant l’any 2011 ens han proposat aprofundir el tema “Joventut i Salut” en les Campanyes del Malalt, i això també ha de ser vàlid per al temps d’estiu. No podem deixar de pregar pels germans malalts, especialment pels joves, i en temps de vacances aquells que no en poden fer, ens reclamen solidaritat i comunió amb ells. Per una banda, és urgent i prioritari ajudar i acompanyar els joves que no estan malalts a viure d’una forma sana i equilibrada, i per una altra, també hi ha joves que han estat colpits per greus malalties o per accidents amb conseqüències serioses, i és bo d’estar a prop d’ells, pregar per ells i sostenir-los en aquests moments tan decisius per a ells i les seves famílies. En qualsevol cas, és important sensibilitzar els joves envers els malalts, així com també envers les persones discapacitades i les persones grans, per afavorir el seu procés de maduració humana i cristiana, i educar la seva sensibilitat per al servei i l’ajuda a les persones que pateixen.
La major part de joves, com és lògic, gaudeixen de salut i es troben en el màxim de les seves possibilitats físiques i intel•lectuals. La societat actual valora la bellesa i l’eficàcia i, més aviat amaga o ignora tot allò que té regust de sofriment i de límit. Els malalts sembla que facin nosa i es tendeix fàcilment a aïllar-los en àmbits tancats. En aquest context, sovint els joves no tenen l’oportunitat d’afrontar els interrogants existencials que l’estat de malaltia i de feblesa física susciten, i l’escàs contacte amb persones que pateixen pot fomentar en ells actituds superficials davant la pròpia vida i la dels altres, o fins una poca valoració del do de la vida. La convivència amb els de casa i amb els avis i els malalts en aquest temps de vacances, ens pot ser un moment de gràcia i d’amor mutu. I podem treure’n lliçons per al jovent i els infants.
Ens fa bé a tots, als malalts i als qui tenim més o menys bona salut, compartir des d’una òptica de fe i d’esperança cristianes les raons de viure i l’amistat. Qui té necessitat de ser ajudat o acompanyat, rep consol i encoratjament quan té a prop algú que de manera desinteressada es posa al seu servei. I també es cert que qui acompanya i ajuda, rep encara molt més, troba forces espirituals molt grans i pren consciència que és veritat la paraula de Jesús: “fa més feliç donar que rebre” (Ac 20,35). En el servei al malalt podrem reconèixer en la seva persona una presència especial de Jesús: “Estava malalt, i em vau visitar” (Mt 25,36).
Els joves estan plens de potencialitats, també d’ajudar i de fer costat a qui pateix, de sofrir amb els qui sofreixen. Que aquest període d’estiu pugui ser per a ells un temps d’ajut als malalts de les famílies i especialment dels padrins. Potser els joves poden prestar algun servei a les llars que durant l’any els és més difícil per estudi o treball. No els l’estalviem. Sovint els adults pensem que no és cosa de joves, però és un error. Ajudem-los a ser més responsables, deixem que participin en els serveis, les guàrdies, les vetlles, les visites a l’hospital, els petits serveis i la companyia… sabem que els farà bé. I descobriran la dimensió de dolor que hi ha a la vida; també en les vides de molts joves companys seus. I esdevindran més madurs i responsables.