Els cristians som en el món amb una actitud de diàleg, entrant en contacte directe amb els afers de la nostra societat. No hem de cercar la confrontació o el desencontre, sinó l’encontre, la bona entesa i els canals de comunicació. El diàleg demana sentit d’identitat i, alhora, acceptació de l’altre amb voluntat de convivència. En aquesta època històrica que ens ha tocat de viure, els cristians no podem restar passius o tancats en una privacitat que fóra negativa, ni hem d’avergonyir-nos de ser deixebles de Jesús. Estem cridats a donar testimoni de la nostra fe des de la proximitat, des de la comprensió, imitant el Crist que no va venir a condemnar el món, sinó a salvar-lo (cf. Jo 12,47).
La bona perspectiva ens la va indicar Benet XVI en el seu viatge de 2010 a Santiago de Compostel•la, quan invitava Europa a: “Edificar el seu present i projectar el seu futur des de la veritat autèntica de l’home, des de la llibertat que respecta aquesta veritat i mai no la fereix, i des de la justícia per a tots, començant pels més pobres i desvalguts” (…) “Entre veritat i llibertat hi ha una relació estreta i necessària. La recerca honesta de la veritat, l’aspiració a ella, és la condició per a una autèntica llibertat. No es pot viure l’una sense l’altra. L’Església, que desitja servir amb totes les seves forces la persona humana i la seva dignitat, està al servei de totes dues, de la veritat i de la llibertat. No pot renunciar-hi, perquè està en joc l’ésser humà, perquè el mou l’amor a l’home, “que és l’única criatura a la terra a la qual Déu ha estimat per si mateixa” (GS 24), i perquè sense aquesta aspiració a la veritat, a la justícia i a la llibertat, l’home es perdria a si mateix”.
Més enllà dels valors estrictament religiosos que professem els cristians, hi ha una sèrie de valors cívics i socials que són també plenament assumibles pels cristians. Com a ciutadans que som, aspirem a la tolerància, a la igualtat, a la justícia social i a la solidaritat. No volem imposar cap ordre moral, ni polític, tampoc cap sistema econòmic en concret. No és aquesta la finalitat dels cristians en el món. Volem ser sal i llum en la societat, fer una proposta de sentit, nascuda de l’Evangeli, no inspirada en cap projecte contingent, de caràcter sociològic o polític. Com deia el beat Joan Pau II als joves: “La veritat no s’imposa, es proposa”. Creiem en aquesta proposta humanitzadora, que apel•la al valor transcendent de la persona i que salva la societat del risc d’un pensament únic, que tot ho aplana i uniformitza. No entenguem aquesta presència com a quelcom artificiós, juxtaposat. Els cristians som en el món per vivificar-lo des de la fe, l’esperança i l’amor rebuts. Ens caldrà reflexionar sobre els modes i el sentit que ha de tenir aquesta presència en les societats postmodernes, ja que com va dir el teòleg Jean-Marie Tillard, no som els últims cristians, però les transformacions que pateix el món actual, ens exigeixen repensar a fons el mode de ser cristià en el moment present per fer-lo més transparent a la Paraula que allibera.