“Via lucis” – Pel camí de la Llum (2)

- per Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe-Bisbe d'Urgell

Reflexionem avui sobre les 4 primeres de les 14 estacions de “llum” i de vida que conformen el Via-lucis. Són aspectes del ric Misteri de la Pasqua que contemplem i celebrem cada diumenge i a cada Eucaristia.

1. Jesús ressuscitat conquereix la vida veritable. El text que ens pot ajudar és de 1ª Corintis 15,3-21. Llegim-lo i reflexionem. En tota persona humana hi ha un anhel de vida i d’eternitat, que queda insatisfet i decebut amb la vellesa, la malaltia i la mort. Portem inscrit a l’ànima un destí etern. Però Crist ho ha donat tot a la Creu i ha “guanyat” la vida per tots. Ell ha ressuscitat: és la revelació que per tradició viva hem rebut, la que ens ajuda a obrir una perspectiva nova, gran. No quedarem decebuts. El Senyor que s’apareix ressuscitat a tants testimonis, ens obre la vida veritable, la vida amb Déu, per sempre. Demanem la gràcia de la fe i uns ulls ben grans per captar i agrair, com els apòstols, el do de la Resurrecció del Crist.
(Podem fer silenci o resar un Parenostre, una Avemaria i un Glòria).

2. El sepulcre buit mostra que Jesús ha vençut la mort. Text: Lluc 23,56-57. No trobem Jesús entre els morts, ni l’hi hem de buscar. Ell està viu, per sempre. Habita “els cels”, amb Déu. És Déu. El sepulcre ens ensenya a esperar amb fe i perseverança l’acció divina. Però està buit. Crist ha matat la mort. Als apòstols i a Maria Magdalena els va ser un signe, que unit a les aparicions, “mostra” la veritat de la Resurrecció, que també va afectar el cos de Jesús, que ara és glorificat. Té llagues, però glorioses. És ell, però transfigurat. I la seva Resurrecció és penyora de la nostra: “creiem en la resurrecció de la carn i la vida veritable”. El sepulcre no és la darrera paraula sinó la vida eterna.

3. Jesús baixa als inferns i mostra el seu triomf. Podem llegir el Catecisme de l’Església Catòlica, nº 624: “Déu va disposar que el seu Fill morís i tastés la mort, conegués l’estat de mort, de separació entre l’ànima i el cos durant el temps comprès entre el moment d’expirar de la creu i el moment de ressuscitar”. Jesús realment mor, i davalla fins a les buidors més grans. Cap situació no queda sense la seva presència de salvació. Salva els qui esperaven la misericòrdia de Déu (des dels primers homes, fins al darrer) i se’ls emporta a una vida nova, més excelsa encara que la primera creació. Tots els abismes de pecat i de dolor els ha visitat i redimit el Senyor.

4. Jesús ressuscitat s’apareix a la Verge Maria, la seva Mare. Aquesta aparició no narrada en els Evangelis ha estat transmesa per la tradició i l’art. St. Ignasi diu que, com que tenim enteniment, ja comprenem que fou ella la primera en rebre l’aparició del Fill, de tan units com estaven en l’amor. La Verge Maria ens ajuda a entrar en el goig de la Resurrecció del seu Fill, que només l’amor pot captar. Ella estima Jesús, no l’abandona a la Creu, ni quan l’espasa li traspassa l’ànima, l’acull dolorosa abans de la sepultura i sap esperar contra tota esperança, perquè creu. Ella ens pot ensenyar a estimar-lo del tot. Ella és la Mare de l’Alegria i de l’Esperança.
Compartir