La recent Visita del Sant Pare a Barcelona ha estat un esdeveniment històric per als cristians catalans i andorrans. El Sant Pare mateix ha parlat que volia ser “un pelegrí entre els pelegrins” i que aquests dies havia experimentat “l’alegria de dedicar el temple de la Sda. Família, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí -lloança a Déu feta en pedra- i de visitar l’Obra del “Nen Déu“, iniciativa que posa de manifest que la caritat és el distintiu de la condició cristiana”. Al mateix temps ha demanat “que Déu beneeixi abundosament els pastors i fidels d’aquestes terres perquè facin reviure la seva fe, la transmetin amb valentia, essent cristians com a ciutadans i ciutadans com a cristians”.
Quins fruits ja valorem de la Visita del nostre estimat Sant Pare Benet?
1. Molta joia cristiana. Benet XVI vol “cooperar a la joia dels creients” -com deia Sant Pau-, i crec que s’ha complert així entre nosaltres. Es veié en tots els rostres i es palpava en els cors dels qui vam poder estar a la Sda. Família dins i fora, o l’acompanyaren en el trajecte, i els joves que li van donar una benvinguda cordialíssima a la nit i a l’Àngelus, i als qui l’aclamaren pels carrers. I va ser històric el nombre dels qui des de la televisió i la ràdio, el van seguir. Una autoestima que necessitàvem, una alegria que ens confirma i ens conforta en la fe que vivim i que testimoniem.
2. La Visita ha fet que en molts cors es remoguin les brases de la fe, sigui per viure-la més a fons i testimoniar-la amb nou ardor, sigui perquè alguns l’havien oblidada o postergada, i se’ls ha revifat. És un crit perquè els qui havien rebut la fe “tornin a casa”. El bell temple fa visible que tenim una llar on el Pare ens espera i que tots formem una família de germans, l’Església, on hi ha lloc per a tots. La Visita del Vicari de Crist és una respectuosa invitació perquè els qui no acaben de trobar sentit a la seva vida o enyoren els valors autèntics de la veritat, la bondat i la bellesa, vinguin a buscar-ho a la santa llar de Natzaret, sempre acollidora de tothom.
3. S’ha fet visible en una Catedral dels pobres bellíssima i en una Obra com la del Nen Déu, solidària amb els més febles i les seves famílies, l’estil cristià de viure i el més meravellós del catolicisme. La fe és espiritualitat i compromís, amor a Déu i amor al pròxim. L’Església és present en el cor de la ciutat; arrelada a la cultura catalana -com no podia ser altrament- i alhora catòlica (universal i romana), com sempre és a tot arreu l’Església del Crist. Hem constatat que el Papa estima el que és nostre i s’ho ha fet seu. Ens sentim confirmats en la fe i en el camí pastoral que anem realitzant. Ens estimula a aportar al món els nostres valors i el geni propi que han configurat les nostres arrels cristianes a Catalunya.
4. Ens ajuda a ser més valents en el testimoniatge públic de la nostra fe. Ens farà reaccionar. Sense tanta por ni covardia, amb un catolicisme més propositiu dels nostres valors i autèntic, perquè això és el que revela la manera de ser de Benet XVI: claredat en la fe, valentia, rebuig clar del pecat i del que va contra l’amor de Déu i la vida, però alhora sempre humilitat, dolcesa, respecte i amor a la família i a tots. Només així serem testimonis creïbles i esperançats de Jesucrist, i en el futur continuarem fent obres “belles” i “caritatives” com en el passat i el present.