Estimats germans i amics:
La humanitat és com una gran família. Les persones vivim immergides en una xarxa de relacions de dependència entre nosaltres. Tant per a bé com per a mal, el comportament i la vida de cadascun influeix en el benestar o el desordre, en l’equilibri o la disbauxa de tota la societat. En l’ordre espiritual i sobrenatural, l’explicació d’aquesta solidaritat entre els homes és concebuda per Sant Pau sota la imatge dels membres d’un cos formant unitat; de manera que la família dels fills de Déu participa del bé i del mal de tots i cadascun dels seus membres.
Aquest principi queda il·lustrat en el passatge que acabem d’escoltar. El càstig diví estava a punt de caure sobre les ciutats corruptes de Sodoma i Gomorra, quan Abraham decideix intercedir pels seus habitants, apel·lant a un motiu convincent -gairebé de pressió- com forçant al Senyor a escoltar-lo: es tracta dels justs d’aquelles ciutats. En atenció a ells -confia Abraham- el Senyor desistirà de infringir-los el càstig amb que les havia amenaçat. El fracàs de la intercessió d’Abraham s’explica perquè el cos social d’aquelles ciutats està tan corromput que no té salvació possible. Passa com quan els òrgans vitals d’una persona estan tocats de mort. En efecte, entre les dues ciutats no es van trobar deu justos.
Amb tot, la lliçó és pertinent. No perdem l’esperança pensant que el nostre món està corromput i prostrat a un nivell molt baix de vida ètica i espiritual. L’Església és sagrament de salvació per a tota la humanitat, i el petit ramat dels justs, disseminats per tot el món, exerceixen de parallamps per a injusts i pecadors. La fe, l’amor, l’altruisme, l’abnegació, l’adhesió a la veritat i a la justícia, l’actitud de servei, l’esforç per la pau, la lluita pels drets humans, dels justs, són la llavor recòndita que farà germinar en la humanitat una situació més positiva i feliç per a tots. La millora en l’equilibri personal i en les relacions mútues no depèn tant dels avenços científics i tècnics com de la sàvia nova que prové de la bondat dels justs.
En el procés de la humanitat, lent i fatigós cap al bé, té un paper important -potser el major de tots- la pregària dels justos que, com diu Jesús en l’evangeli d’avui, sempre és escoltada pel Pare. A Jesús l’interessa que quedi clar aquest fet; doncs va afirmar: Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca, li obren. En un altre paràgraf del mateix evangeli ve a dir Jesús que aquest principi és tan evident com que, si un veí us demanés un pa quan ja esteu al llit, us aixecaríeu a donar-l’hi, o que si el vostre fill que us demanés un peix no li donaríeu una serp.
Per això volem expressar la nostra admiració, afecte i gratitud per aquelles persones i comunitats que fan de la seva vida una oblació i una pregària per tota la humanitat. Ells són com la respiració o la circulació de la sang per al món, suplint a aquells qui, per indiferència, mandra o falta de motivació, mai no preguen. Ells són els germans que es comuniquen amb el Pare també en nom dels altres germans que no mai li dirigeixen la paraula. Fem nosaltres de l’Eucaristia dominical el nostre moment fort d’oració per tota la humanitat.
