Estimats germans, en el Senyor:
Cadascun de nosaltres sent en la seva intimitat aspiracions profundes, com són: trobar sentit satisfactori al moment present i, més encara, al després de la nostra vida; veure’ns lliures de tantes limitacions que ens constrenyen i dels aspectes negatius o dolorosos que ens fan sofrir. No podem renunciar a la necessitat de realitzar-nos plenament i de ser feliços. Al mateix temps, pressentim que les promeses merament humanes i temporals, com els avantatges de la tècnica i la possessió de béns materials, no són la resposta esperada a la nostra necessitat de plenitud si, a més a més, no ens obrim a l’esperança en Aquell que ens pot salvar.
En el marc d’aquesta situació, no sé si hem entès suficientment i hem assimilat a fons, que l’Eucaristia d’aquesta festivitat és un signe real i viu de la irrupció del Fill de Déu en la història de la humanitat i de la seva presència indefectible entre nosaltres, per tal d’obrir-nos camí a la veritable llibertat, iniciar-nos en el Regne de Déu, sadollar la nostra fam de felicitat i sadollar de sentit la nostra vida, fins a la salvació.
La festa d’avui és l’exaltació del Sopar del dijous sant, on Jesús va instituir la forma sacramental per a quedar-se permanentment amb nosaltres. Avui podem contemplar amb més serenitat aquest misteri, per estar aquest moment lliure de la càrrega emocional causada per la proximitat de la passió i la mort del Senyor, aquella tarda del dijous. Avui podem entendre millor que l’Eucaristia és el sagrament de la presència de Jesús ressuscitat, la permanència de la seva acció salvadora entre nosaltres; que és el memorial per mitjà del qual podem reviure el misteri íntegre de Jesús: la vida, la mort i la resurrecció gloriosa.
En l’Eucaristia no solament revivim i venerem la presència corporal de Jesús implicant-se en la història de la humanitat, sinó també la totalitat del seu misteri, fet present per a la nostra salvació. Podem dir que tota l’acció salvadora de Jesús es resumeix, s’actualitza i es fa present en aquest sagrament. Quan celebrem l’Eucaristia, tota l’acció salvadora de Jesús es posa en contacte actiu amb cadascun de nosaltres amb l’eficàcia que permeten les nostres disposicions de fe, amor, esperança i participació activa.
L’Eucaristia és degustació i part del Regne de Déu, que Jesús va anunciar. I, com que el Regne de Déu, ara, en aquesta vida, és tan sols llavor i promesa del que ha d’ésser en plenitud, mentre peregrinem, l’Eucaristia és pa per al caminant, força per a l’exhaust, medicina per al malalt, nutrició en l’anèmia, llum en la tenebra i companyia en la solitud.
Si bé l’Eucaristia ens és donada comunitàriament, també som reconeguts personalment per Jesús i cridats cadascun de nosaltres pel nostre propi nom, com Pere, Joan, Zaqueu, Maria Magdalena. Cadascun és convidat personalment a combregar amb el cos i la sang del Senyor. Combregar significa participar d’allò que és comú, compartir amb sinceritat i generositat. Combregar, per consegüent, vol dir participar de la vida, la mort i la resurrecció de Jesús i també de la seva vida amb el Pare i l’Esperit Sant i, a la recíproca, oferim al Senyor la nostra vida amb totes les seves intencions i desigs, els seus gaudis i les seves penes. Amb un autèntic estat de comunió ens serà fàcil adonar-nos de la presència de Crist en la comunitat i en cadascun dels seus membres, a l’interior dels quals, Jesús va obrant misteriosament el creixement del Regne i els impulsa a ser signes vivents del Ressuscitat enmig del món.
