Dilluns dia 7, la Creu de la JMJ va ser rebuda al Santuari del Sant Crist de Balaguer, amb la Comunitat Parroquial i les Germanes Clarisses, i va tenir lloc una vetlla de pregària concorreguda per part dels joves i també d’adults de la ciutat.
Les germanes Clarisses han sortit al seu encontre. Durant un parell d’hores hem pregat, celebrat, cantat a la creu, amb el rector del Santuari Mn. Pau Vidal, una representació qualificada dels Terciaris Franciscans, els germans Franciscans de Creu Blanca, i alguns fidels.
En tots hi ha el desig de penjar a la Creu, amb el nostre petó de comiat, la més fervent intercessió per la joventut, perquè el Senyor l’aculli i transformi en abundants gràcies de santedat quan se celebri la trobada mundial a l’agost del 2011 a Madrid. Pau i Bé.
Un poeta de Balaguer Miquel Trilla ha fet aquest bell poema:
Com un cel
I m’hi vaig trobar gairebé per sort,
sense saber com, ignorant què feien,
ignorant qui són, cap a on anaven,
el lloc d’on venien, quin desig els mou.
I em colpí el silenci i la pau volant
i aquell nul total de protagonisme
eloqüent a l’aire, que duia el fervor.
El senyal al mig, august, entranyable,
el Déu dels creients, la creu, Jesucrist.
I em colpí el silenci eloqüent a l’aire
i aquell saber entrar a l’endins dels ànims,
amb poques paraules i el doll de tendresa
amb què l’abraçaven, la creu, el seu Crist.
I m’hi vaig trobar gairebé per sort,
amb dances de monges per al seu Espòs
i em colpí el silenci eloqüent a l’aire
i aquells quatre nois amb cants i guitarres
i Joan Pau segon, aquell bondadós,
present amb nosaltres i les monges Clares,
l’Anahí, la Marta, la Diana, l’Aura,
i també la Gladys i la Sor Victòria,
fervoroses totes, amb semblants tendríssims,
al Tot Poderós.
I m’hi vaig trobar gairebé per sort
i em colpí el silenci i aquell gran fervor.
Balaguer,7-6-2010.
