Les Diòcesis de la Tarraconense hem de tenir en gran estima l’apòstol Pau, de qui hem rebut la fe apostòlica que ell va sembrar en les nostres terres, tal com els Bisbes de Catalunya hem recomanat l’any passat, amb motiu dels dos mil anys del seu naixement a Tars (actual Turquia), en el document “Pau, apòstol del nostre poble“. Hi dèiem: “Des d’una terra que, amb tota probabilitat, va acollir la predicació de Pau”, hem de treballar per una “renovació espiritual i eclesial de les nostres deu diòcesis, desitjoses de seguir les petjades de l’apòstol de les nacions. Jesús va davant nostre i sant Pau, el gran seguidor del Ressuscitat, ens assenyala el camí del Senyor i del seu Evangeli.”
I també les Diòcesis de la Tarraconense hem tingut com a distintiu al llarg de la història, ser Esglésies molt unides a l’apòstol Pere i als seus successors. Pere fou el primer del grup dels Dotze, el predicador de la fe, el qui després de negar-lo li fou testimoni de l’amor més gran, l’aglutinador en la unitat dels deixebles de Crist i el primer Bisbe de Roma, que presideix totes les Esglésies en la caritat. Per això el Papa és Vicari de Crist, pastor universal i fonament visible de la unitat de tota l’Església. Les Diòcesis catalanes fan patent la unió i l’obediència amorosa al Sant Pare, successor de Pere, quan cantem el “credo” (l’únic “credo” popular cantat en llengua vernacle, el del Mestre Mn. Romeu) i proclamem la fe “en la Santa Mare Església, catòlica, apostòlica i romana“, entenent que volem creure en l’Església que troba en la Seu de Pere, la mestra i difusora de la veritat: “O felix Roma, magistra veritatis“, es diu a la façana del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat.
Visquem aquesta festa dels Apòstols amb comunió i oració fervent pel Papa Benet XVI. No hem viscut hores fàcils els sacerdots i els cristians en els darrers mesos, però per a ell ha estat un moment encara més delicat i dolorós. Ja l’hem acompanyat, però haurem de fer-ho continuadament. I esperar la seva propera visita a Barcelona del 7 de novembre, amb oració, caritat i alegria. Visquem tots una veritable adhesió filial a la persona del Sant Pare i al seu magisteri exemplar, a la seva tenaç lluita contra el pecat que ofèn Déu i fereix durament els seus fills, a la seva manifesta bondat i humilitat. Ell ens precedeix en el coratge i en el testimoni amorós i raonat de la fe en Jesucrist: seguim-lo amb disponibilitat i confiança!