El text íntegre del Nou Testament en llengua aranesa, ha estat molt ben traduït a partir de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI) per Mn. Jusèp Amiell i Solé, fill de Garós i antic Arxiprest de la Vall d’Aran, i ben editat per l’Arxiprestat d’Aran i el Bisbat, amb l’ajut del Conselh Generau d’Aran i la Direcció general d’Afers religiosos, perquè sigui comprès i estimat en la llengua pròpia de la Vall d’Aran, una variant de la noble i antiquíssima llengua occitana.
Tal com reclamava el Sínode sobre la Paraula de Déu de 2008, “la Paraula de Déu és un bé per a tots els homes, que l’Església no ha de conservar només per a ella, sinó compartir amb alegria i generositat amb tots els pobles i les cultures, perquè també ells puguin trobar en Jesucrist el camí, la veritat i la vida (cf. Jn 14,6).” (Proposició nº 49). Calia, doncs, que també la Paraula evangèlica s’expressés en la llengua aranesa, perquè la necessitem per a l’oració i la litúrgia, per a la catequesi i la vida cristiana, però també perquè enriqueix el patrimoni lingüístic i cultural de la Vall d’Aran i de tota la cultura occitana, i podrà ser més ben coneguda i acollida per tots els homes i dones de bona voluntat de la Vall i per tots els amants de la llengua i la cultura araneses.
El Nou Testament és un llibre que reclama estimació a l’hora de llegir-lo i de comprendre’l. Per als cristians és un llibre sagrat i inspirat per Déu, que estimem i llegim demanant la il·luminació de l’Esperit Sant. També és un llibre que ha deixat un solc ben profund en la nostra cultura i la nostra llengua, en la nostra història i també en el nostre present que volem projectar vers el futur. Si escoltem a fons les seves paraules, si cerquem Aquell que hi parla sempre en el més profund de totes les seves pàgines, trobarem una llum i una felicitat sempre noves, una veritat i una alegria que no moren, que res ni ningú no pot donar, perquè en el Nou Testament sempre hi ha la persona de Jesús, el Fill de Déu, esperant-nos, cridant-nos i oferint-nos la seva salvació des d’unes paraules aparentment ben humanes, però que són paraules plenes d’esperit i de vida eterna. Els apòstols li digueren a Jesús, “Només Vós teniu paraules de vida eterna!” (Jo 6,68). Fem-nos el ferm propòsit de llegir continuadament els Evangelis i el Nou Testament, i fem cas del que l’Església diu als diaques, “creieu el que llegiu, ensenyeu el que creieu, i practiqueu el que ensenyeu!”.
