Rere el treball i activitats de Càritas Diocesana d’Urgell hi ha molt d’amor. Persones que ajuden amb els seus donatius, persones que donen el seu temps de forma voluntària, treballadors socials que han fet de la seva professió una manera d’estimar, persones que no es resignen a les injustícies, gent que reben però que també donen, que ara estan necessitades d’ajut i d’un cop de mà, però que retornen amb agraïment més del que han rebut… Amor que ve de Crist, que “per l’Esperit Sant el vessa en els nostres cors” (Rm 5,5).
Ens convé “veure” el que és clar i bo en el nostre temps, discernir el blat del jull, com acaba de recordar Benet XVI (10.5.10): “El jull existeix també dins de l’Església i entre aquells que Déu ha acollit al seu servei de manera particular. Però la llum de Déu no ha declinat, la bona llavor no ha estat sufocada per la sembra del mal… L’Església és un lloc d’esperança… No podem perdre de vista el bé i els bons, les persones corrents, que no es mencionen en cap diari i que no se citen a cap crònica, que a partir de la fe han madurat, assolint una gran humanitat i bondat”. Si estem atents, dins la crisi econòmica tan negativa i dolorosa, descobrirem també la generositat de tantes persones que mouen el treball de Càritas, i rere seu, l’acció misteriosa de Déu que mou els cors dels fidels i que transforma el món sencer. Hi ha crisi econòmica i sobretot creix l’atur que colpeja els joves, les parelles amb fills petits, els jubilats i els ancians que veuen reduïdes les pensions, els malalts dependents, els emigrants que no tenen el suport d’una família al seu darrere… Un recent estudi de Càritas sobre la pobresa avui, posa al descobert que no hem sabut teixir una societat integradora i construir un veritable estat del benestar. Hi havia massa precarietats laborals, econòmiques i socials en el si d’aquest benestar. Però hi hem de fer front entre tots, amb solidaritat, amb renúncies, amb austeritat, amb reformes socials. Sabent que el que li passa a un germà ens afecta a nosaltres. Sabent que Déu estima amb preferència els qui pateixen pobreses i carències. No perdem l’esperança. Amb l’ajuda de Déu i la conversió de l’estil pagà de viure, sortirem renovats d’aquestes crisis, perquè el bé venç el mal.
Interroguem-nos sobre el que podem fer cadascú de nosaltres per millorar la situació crítica que colpeja tantes persones. Confiem que el Senyor Ressuscitat ens ajuda i continuarà ajudant-nos a fer arribar el seu Amor a tothom. I agraïm el devessall de bondat que continua donant-se silenciosament en l’Església. Per més que també hi creixi barrejat el jull, per més que el pecat enfosqueixi el testimoniatge de la comunitat eclesial, l’Església continua viva i jove, i es mantindrà fidel, donant esperança al món. Càritas és el millor exponent del fet que l’amor tot ho transforma. Ajudem Càritas perquè pugui ajudar!
