Un sacerdot-apòstol és un amic de Crist, que el coneix i viu la intimitat am Ell, que el lloa personalment. “Jesús cridà els qui va voler per tal que estiguessin amb Ell i per enviar-los a predicar” (Mc 3,14). “Estar amb Ell” significa molt: és unió amb la seva persona i la seva missió, és reposar en Ell, fer-ho tot amb Ell i segons Ell vol. És viure en oració contínua i en comunió íntima, obedient, amb Ell. Estar amb Ell és compartir la seva missió, la que havia rebut del Pare, i salvar el món. Cap sacerdot no pot oblidar aquesta relació amb el Crist per viure el seu ministeri, que l’ordenació sacramental ha recreat, pel do de l’Esperit Sant. Per això l’oració és constitutiva de l’apòstol, i quan es debilita, es marceixen també la fe i el testimoniatge.
L’oració apostòlica és un agraïment continu perquè el Regne de Déu arriba i és acollit. Agraïment per les persones que Déu posa prop del sacerdot, que confia al seu ministeri de pastor, a semblança del Crist, el Bon Pastor. Ell donava gràcies al Pare perquè el Regne era acollit pels petits: “Us dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat aquestes coses als savis i entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, així us ha plagut a Vós” (Mt 11,25-26). Els sacerdots preguen contínuament amb aquest “sentit pastoral” d’acció de gràcies per les comunitats confiades, per les persones.
I alhora no poden sinó sostenir amb la seva oració humil i confiada, totes les necessitats de les persones de la comunitat que tenen confiada i les de tot el món. Són com Moisès que sostenia el poble amb les seves mans alçades per pregar (Ex 17,8-15). Tant en l’Eucaristia, tota ella una gran pregària, com en la Litúrgia de les hores que resen cada dia, com en tants moments d’encontres, catequesi, reunions, consells… sempre preguen a favor del poble. Els fidels ho saben i els ho demanen. No deixeu de demanar pregàries als sacerdots, pels vius i pels difunts. Déu els escoltarà, com escoltava el seu Fill estimat. El sacerdot-apòstol sempre és portador de gràcia i de pau per a tots els qui té confiats. “Quan entreu en una casa, digueu primer: ‘Pau en aquesta casa’. Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell” (Lc 10,5-6). Donem gràcies a Déu en aquesta Pasqua pel grando de la pregària dels sacerdots d’arreu del món, focs de vida i de llum per a la humanitat.
