Estimats germans:
Avui és el primer diumenge del camí quaresmal, que ens ha de conduir per mitjà de l’oració més assídua i de l’exercici de la voluntària austeritat, al terme joiós i salvador de la Pasqua de Resurrecció. El viatge que emprenem ens exigirà il·lusió per la meta i esforç per a avançar fins a atènyer-la. Cap viatge té sentit ple per si mateix, i el cansament que genera és suportat amb major coratge, a mesura que la meta es fa més propera i atractiva. D’alguna manera, la Quaresma és imatge del viatge de la nostra vida, durant la qual, enmig d’il·lusions i esforços, entre somriures i llàgrimes, anem avançar cap al terme definitiu, cap a la Pasqua final. D’acord amb aquest pensament, la petita Quaresma de sis setmanes ens motiva per a revisar el procés de la vida sencera, en marxa cap al dia de la salvació.
Entrar a la Quaresma ens recorda la necessitat de revisar el sarró de provisions per al gran viatge. ¿Com estem de fe, l’aliment del pelegrí? Parlem d’una fe que va més enllà de recitar el Credo i de tenir unes pràctiques religioses; ens referim a una fe que doni suficient llum com per a veure la mà de Déu en els esdeveniments diaris, durant la boira i el sol dels nostres dies, en la nostra relació amb les altres persones, en el procés històric que ens toca viure. Una fe, en poques paraules, que ens il·lumini per dintre i per fora i ens obri el sentit de la vida i el seu entorn. Era aquella la fe del poble d’Israel, i quan la professaven, donaven un repàs a la seva passada història, al mateix temps que reconeixien en ella l’elecció de Déu, i recordaven com Ell havia escoltat la seu clam, mirant la seva opressió, el seu treball i l’angoixa. I afegien: El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i braç poderós (…) i ens va donar aquest país que regalima llet i mel.
En la Nova Aliança, s’ha complert la promesa suprema feta al poble elegit. La presència de Jesús ha fet realitat per a tots la veritable terra promesa, la gran Pasqua de Resurrecció d’entre els morts, la salvació. Si de bo de bo el creiem, el nostre viatge es fa més èpic i amb un resultat infinitament millor que el dels hebreus, perquè, per la fe del cor arribem a la justificació, i per la professió dels llavis, a la salvació.
L’Evangeli ens ha recordat que la temptació ens surt al pas mentre fem el camí. El mateix Jesús la va sofrir en el desert, i una vegada vençuda amb l’armadura de la fe, el dimoni va marxar fins una altra ocasió.
També nosaltres ens haurem d’enfrontar amb la temptació de ser seduïts per les coses i la invitació a posar en elles la nostra esperança, cobejar-les desordenadament i pretendre construir amb elles el nostre paradís. Podrem sofrir també les temptacions del poder i de l’afany de domini, de la vanitat i de l’aplaudiment aliè; tots ells béns enganyosos, perquè diu l’Evangeli: L’home no viu només de pa.
Emprenguem la Quaresma amb coratge i sinceritat. Escoltem la veu del nostre interior i les seves necessitats. En el nostre cor podem connectar amb Déu per una oració més intensa i freqüent i per unes pràctiques religioses assídues i conscients. Trobarem actituds que hem de revisar i rectificar; conclourem que no tot està en el seu lloc perquè hem cedit amb freqüència a la temptació, les conseqüències de la qual volem esmenar seguint amb fe i fidelitat els passos del Senyor.
