Els dies 9 al 14 de gener i en representació de la Conferència Episcopal Espanyola, novament he pogut participar a la 10ª reunió de la Coordinadora de Bisbes en comunió amb els Ordinaris de Terra Santa i les comunitats cristianes d’aquests llocs tan ferits pel conflicte, que ja dura seixanta anys. I el que he vist ho comparteixo, perquè tots els cristians estem en deute amb l’Església Mare de Jerusalem, i perquè el que allà passa, ens afecta i concerneix a tots. Com sempre ens cal pregar amb ells i per ells, per la pau justa i la reconciliació; sostenir tots els esforços que es fan perquè des de la veritat i l’honradesa es compleixin les resolucions de l’ONU; i treballar perquè s’ampliï la solidaritat amb l’Església que és a Terra Santa: amb ajudes, pelegrinatges continuats, contactes i interès per les seves carències, com són preferentment l’escola, el treball i l’habitatge.
No ens ha estat permesa la visita programada a Gaza, on l’any passat visqueren de prop els atacs, però hem tingut notícies de primera mà de diverses organitzacions pro drets humans que ens ha informat de la dura situació que s’hi viu. Se senten abandonats. Alguns edificis s’han pogut reconstruir però la vida ordinària es desenvolupa amb greus mancances humanitàries, sobretot perquè es dificulta la lliure circulació de béns i persones, i es converteix en una presó, amb milió i mig de persones sense futur, amb els gravíssims problemes que tots podem imaginar. És un tema de conculcació de drets humans i la comunitat internacional ha d’actuar davant d’Israel i Egipte.
Amb el Papa Benet XVI, que ho demanà en el seu pelegrinatge del maig 2009, remarquem que s’ha de complir el que l’ONU va determinar, dos estats i un estatut internacional per a la Ciutat de Jerusalem, que és santa per a cristians, hebreus i musulmans. Als grans obstacles que ja coneixíem (fer de Jerusalem la capital d’Israel sense acceptació de la comunitat internacional, violència i odi mutu, inseguretat, demolició d’habitatges, problemes amb els visats i els permisos de residència, el traçat tan injust del mur, l’expropiació de terres i altres polítiques) s’afegeix ara un últim obstacle que s’està desenvolupant, i que és el “Nou Pla per a Jerusalem”. Una resolució del Govern d’Israel, per als anys 2006-2013, que preveu demolicions de cases palestines i assentaments de jueus a la Jerusalem àrab, canviant així l’actual equilibri de Jerusalem. Resulta molt preocupant i es fa sense gaire informació ni diàleg amb tots els implicats, també amb les Esglésies cristianes. S’hauria de poder crear un clima de confiança i diàleg per seure a negociar i trobar solucions, tenir “el coratge d’aconseguir la pau”.
L’emigració persisteix i és el gran desafiament per al cristianisme a Terra Santa, com en altres llocs d’Orient. Tot i que els cristians són fidels a la seva vocació de viure on han estat durant dos mil anys, la temptació de buscar noves sortides per a les famílies joves és molt gran. S’estan promovent habitatges que és el major problema, però tot es fa difícil i els permisos són molt costosos. El Patriarcat i la Custòdia franciscana estan realitzant grans esforços en el camp de la construcció d’habitatges, i hem d’ajudar-los.
Ha estat una peregrinació d’esperança als Sants Llocs i un especial signe de comunió amb tots els cristians de Terra Santa (el 5è Evangeli). Ells necessiten comprovar que els estem units i que no els abandonem. Amb el Sant Pare, volem fer arribar una paraula lliure de pau i de solidaritat, promovent els valors del respecte mutu i de la cultura del diàleg i el rebuig de la violència, perquè sigui possible la coexistència pacífica. Que s’arribi aviat al desenvolupament ple de “l’Acord Fonamental entre Israel i la Santa Seu”, i a la plena llibertat religiosa cap a les minories cristianes dins dels territoris de l’Autoritat Nacional Palestina. Ens caldrà estar atents a la celebració de l’assemblea especial del Sínode de Bisbes per a Orient Mitjà que se celebrarà del 10 al 24 d’octubre 2010 sobre el tema: “L’Església Catòlica a Orient Mitjà: comunió i testimoni”.