Estimats germans, en el Senyor:
La festivitat d’avui, que familiarment coneixem com dia de Reis, és anomenada en la Litúrgia Epifania del Senyor, per donar a entendre que aquell dia Jesús es va manifestar, o sigui, es va donar a conèixer a uns personatges que representen pobles i cultures diferents, tal com ho narra bellament la paràbola de l’evangeli de Mateu. El relat ve a ser la presentació pública de Jesús com Messies i Salvador de la humanitat sense distincions de pobles ni de races, perquè convenia que la destinació universal de la missió de Crist quedés patent des del primer moment, per tal de corregir el prejudici del poble hebreu, que esperava el seu Messies, amb exclusió de la resta de nacions.
La bellíssima paràbola de Sant Mateu ha estat encara adornada per la sàvia tradició dels pobles cristians: uns personatges no israelites, arribats de terres llunyanes i de races diferents, són cridats per Déu mitjançant un signe extraordinari (una estrella) fins que, fidels a la cridada i superades greus dificultats, arriben a trobar el Salvador del món. El missatge de la paràbola és evident: és necessari que tots els pobles de la terra coneguin el fet i el seu significat. El fet és: ha nascut un Nen diferent, extraordinari, d’origen diví. I aquest és el significat: en aquest Nen es compleixen les promeses. Ell és el Fill de Déu, i la seva missió, la de salvar a tota la humanitat, des del principi dels temps fins la seva fi.
La disposició dels esdeveniments que narra la paràbola, els personatges i el llenguatge emprat, estan en la línia d’una veritable teologia mística: és Déu qui envia l’estrella i qui mou els fils de la història, servint-se d’esdeveniments i de persones, per a arribar al resultat que es proposa: que tots coneguin la salvació que ell ha disposat per a tots els pobles. D’aquesta manera entenem que sigui un missatge veritablement actual per a tots els temps de la història. És, doncs, un missatge per a nosaltres, els humans del 2004; i aquesta paràbola es fa realitat per a mi, ara, si em trobo obert a la Veritat que se’m manifesta.
La presència de Déu en la nostra vida és la glòria del Senyor que clareja sobre nostre, que il·lumina el nostre ésser per una altra via que no és l’experiència sensible o el coneixement intel·lectual. Déu és absolutament inabastable per les vies normals del coneixement humà. Mira: Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria, com hem llegit en el profeta Isaïes.
Déu es revela, es dóna a conèixer a qui vol i quan vol, però potser és lícit afirmar que el nostre desig provoca el seu voler; pensament que deuria moure’ns a conrear amb determinació i afecte un profund desig, una set insaciable de la il·luminació de Déu i de la seva presència en la nostra vida.
Hem llegit que escrivia Sant Pau als efessis: Per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades… El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. Desitgem i preguem, germans, perquè ens sigui revelat el misteri de Crist i de la nostra salvació per ell.
