Amb l’Advent, l’Església comença un nou Any litúrgic al llarg del qual tota la comunitat cristiana, cadascú amb la seva funció i missió pròpies, celebrarà amb amor la memòria sagrada de l’obra de la salvació realitzada per Jesucrist. Els diumenges i en dies determinats durant el curs de l’any, desplega de forma sacramental tot el misteri de Crist, des de l’espera del Messies i l’Encarnació fins la Quaresma que prepara la Pasqua, i el dia de Pentecostès amb l’expectació de la vinguda del Senyor. També commemora els dies natalicis de la Verge Maria i dels sants, les commemoracions importants per a la Diòcesi, els patrons i altres festes, etc. al llarg de tot un any.
La litúrgia és “font primària i necessària en la qual els fidels han de beure l’esperit veritablement cristià” (Vaticà II, Sacrosantum Concilium 14), de tota la vida eclesial. En ella Déu es revela, es manifesta, es comunica als homes i els crida en Crist a la comunió amb Ell. Per això és urgent valorar les celebracions litúrgiques en la comunitat cristiana, descobrint -més enllà del que és purament estètic-, la veritat, la bellesa i la bondat de les mateixes celebracions. El poble de Déu a través de la litúrgia terrenal, “el cim vers el qual tendeix l’activitat de l’Església i la font d’on brolla tota la seva força” (SC 10 ), assaboreix amb anticipació i participa en la litúrgia celestial “que se celebra a la Ciutat santa, Jerusalem, cap a la qual ens dirigim com a pelegrins” (SC 8)
L’Església sempre ha volgut que, partint de la festa central de la Pasqua de Resurrecció, el misteri del seu Senyor l’acompanyi al llarg de tot l’any, l’alimenti i la divinitzi. Per això ha determinat amb precisió i de forma ordenada tota la distribució dels temps litúrgics i de les festes i celebracions dels sants, amb les precedències que es requereixen, perquè tota l’acció litúrgica sigui santificadora, i esdevingui anunci i actualització del misteri de Crist en l’avui de la seva Esposa, que és l’Església.
Hem d’estimar la litúrgia, preparar-la i viure-la, aprendre a captar-ne tota la seva riquesa i misteri. I per això és bo que tots els diversos responsables de les celebracions, cadascú amb la seva pròpia responsabilitat, ens esforcem per aconseguir una ars celebrandi, o l’art de celebrar rectament, unida sempre a una participació activa, plena i fructuosa de tot el poble de Déu. La participació amb fruit dels fidels es veurà afavorida quan celebrarem adequadament els ritus amb plena comunió eclesial. Ens ho diu el Papa Benet XVI, “l’ars celebrandi prové de l’obediència fidel a les normes litúrgiques en la seva plenitud, ja que és precisament aquesta manera de celebrar la que assegura des de fa dos mil anys la vida de fe de tots els creients, els quals estan cridats a viure la celebració com a Poble de Déu, sacerdoci reial, nació santa (Cf. 1Pe 2,4-5.9)” (Sacramentum Caritatis 38).
L’any litúrgic viu, celebra i anuncia la certesa que Jesús Ressuscitat és amb nosaltres, dia rere dia, fins a la fi del món (cf. Mt 28,20). Déu vulgui renovar les nostra Església diocesana d’Urgell perquè, desplegant amb tota fidelitat i amor el misteri de Crist al llarg de l’any que ara comença amb l’Advent, es mantinguin vives la resplendor i la bellesa que brillen en els ritus litúrgics, i esdevingui així signe eficaç de la infinita bellesa que és Déu.